Dimarts 19, març 2024
14.8 C
Sant Gervasi
15.6 C
Sarrià
Publicitat

La casa Jaume Sans, un edifici de grans dimensions a la plaça Molina

Va ser un dels primers edificis de Barcelona on es va fer servir una estructura metàl·lica

Publicat el 1.5.2022 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Jaume Sans Ribalta és un edifici de grans dimensions, situat a la plaça Molina número 1-7, construït l’any 1933 per l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona 1892 – 1981). Un edifici que fa cantonada amb el carrer de Balmes i amb el carrer d’Alfons XII, de caràcter racionalista amb detalls de l’estil art déco. Consta de planta baixa, sis plantes d’altura i un àtic, d’aparença unitària, però, així i tot, es va construir en dues fases, la primera corresponent a l’edifici del carrer Balmes, i posteriorment el 1942, en una segona fase es va construir l’edifici del carrer Alfons XII.

Publicitat

Va ser un dels primers edificis de Barcelona on es va fer servir una estructura metàl·lica, deixant enrere la tradicional estructura a base de murs de càrrega. L’edifici va ser un encàrrec de Jaume Sans a l’arquitecte Mestres. La família Sans s’havia enriquit gràcies a negocis fets a Cuba, i aquesta casa era el domicili habitual durant anys d’alguns membres de la família.

Publicitat

Jaume Sans estava casat amb Maria Arias i Vidal, tingueren dos fills, en Jaume (Sitges 1914 – Barcelona 1987) fou un conegut pintor surrealista. La família Sans Arias van viure llargues temporades a Cuba, fins al 1919 que s’instal·len de manera definitiva a l’àtic d’aquest edifici. Eren molt aficionats a la pintura, l’arquitectura i el disseny, per això solien reunir-se per prendre el cafè amb amics en llargues tertúlies. En aquest edifici també hi va viure l’escultor Eudald Serra.

Casa Jaume Sans des del carrer Alfons XII © Google Maps

L’edifici està dissenyat sobre la base d’un eix de simetria situat a la façana de la plaça Molina, un concepte clàssic en la composició que l’arquitecte incorpora a l’estil racionalista. El racionalisme va ser un corrent en què Mestres se sentia atret. L’any 1931 es va associar al GATCPAC, un moviment influït per les avantguardes europees, que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic del país. La seva activitat com a arquitecte va venir acompanyada amb la seva activitat política, va ser militant d’Acció Catalana. Destaquen als xamfrans els balcons semicirculars que endolceixen i alhora emfatitzen la cantonada.

La plaça Molina va ser un lloc de trobada l’any 1948, on acudien una sèrie d’artistes i intel·lectuals com Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç, el crític Arnau Puig, entre d’altres, que asseguts als bancs de la plaça, debatien sobre l’art i la filosofia. Un grup que van anomenar Dau al Set, el mateix nom de la revista que van fundar. Avui dia podem admirar una placa commemorativa d’aquest grup a la plaça Molina. Un grup que va ser molt influent en el panorama artístic del país.

Jaume de Oleza és arquitecte a Cwork

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.