Arquitectura
Jaume de Oleza
Situada al carrer Pàdua número 75, hi ha una petita construcció que destaca entre els edificis del carrer pels seus esgrafiats, així com pel seu color. Aquest edifici va ser construït l’any 1903 per l’arquitecte Jeroni F. Granell (1867-1931). És un arquitecte modernista que va destacar pel disseny i la realització de diverses vidrieres artístiques que, conjuntament amb Antoni Rigart, mestre vidrier, executen des del Taller de Vidrieres Artístiques, que tots dos havien fundat. Són obres seves i molt conegudes les vidrieres de l’antic hospital de Sant Pau, així com les del Palau de la Música, on podem apreciar la gran vidriera central que penja del sostre de l’auditori.
Aquesta casa va ser construïda per una família adinerada (se’n desconeix el nom) i, posteriorment, va ser la seu de la fàbrica d’essències i perfums Buil. Un laboratori propietat de Jose Buil, a qui aquesta casa deu el nom. Aquest empresari va decidir instal·lar-hi la seva seu, ja que es va sentir atret pels esgrafiats amb motius florals, que d’alguna manera podien estar vinculats amb l’activitat de la seva empresa. Després d’anys d’abandonament, l’habitatge va ser reformat per l’equip d’arquitectura Alonso i Balaguer l’any 1989, motiu pel qual van obtenir el premi a la millor remodelació arquitectònica. Malauradament, fa pocs mesos l’arquitecte Luis Alonso va morir en edat primerenca.
Aquesta casa es caracteritza pels colors de la seva façana, el magenta i el verd clar, i que conjuntament amb els esgrafiats distingeixen i donen un caràcter peculiar a l’habitatge. La realització dels esgrafiats com a motiu ornamental està molt present a l’obra de Granell. Podem admirar, del mateix autor, l’edifici del carrer Balmes número 54.
L’esgrafiat és una tècnica que consisteix en traçar dibuixos en un mur o en una façana, fent saltar en certs indrets la capa superficial que el revesteix i deixant així al descobert la capa següent d’una altra textura o color. Les incisions es fan amb una eina anomenada grafio. La tècnica de l’esgrafiat és coneix des del temps dels romans.
Aquest petit edifici es distingeix també per la plasticitat formal de les formes ondulades de les finestres. Una estratègia organicista que contribueix com un element més de tot el conjunt a fascinar-nos per l’harmonia de tots els seus detalls.
Jaume de Oleza és arquitecte cwork.cat
