Publicitat

‘La casa’, Paco Roca. Astiberri

spot_img

Publicat el 27.3.2017 17:30

Les ressenyes de la Casa Usher

c/Santaló 79
casausher@casausher.com

Els inicis de Paco Roca (València 1969) estan en revistes com Kiss
Comix o El Víbora amb històries curtes i s’estrena amb El juego lúgubre com a autor de novel·la gràfica.

Un tret diferencial d’aquest “historietista” és arribar al públic general, aquell que no sol llegir còmics, i ho aconsegueix amb una narració senzilla i una concepció de la pàgina molt clàssica. I ho fa molt bé, perquè li ha merescut premis tan importants com el Premi Nacional del Còmic el 2008 o el Premi al millor còmic nacional el 2015 amb La Casa.

Publicitat

Si cataloguem la seva ja extensa obra, podem parlar de fer dos grups diferents: el grup de les que expliquen històries que li interessen, i el de les que expliquen les seves pròpies històries.

Publicitat

En el primer grup hi hauria L’hivern del dibuixant, que és la vida a l’editorial Bruguera en els anys de la dictadura de Franco, o Los surcos del azar en el que dibuixa la intervenció espanyola a la Segona Guerra Mundial, de la qual tant poc se n’ha parlat.

I en el segon grup trobaríem La Casa, que és tractada gairebé com un personatge perquè li dóna personalitat i testimoni mut de vida, records, passat i arrels. I és sobretot, un homenatge al seu pare.

El pare de Roca pertany a una classe treballadora que era molt conscient del que costa guanyar-se les coses i dels seus límits, i que per això mai s’endeutava.

Fes-se la casa

I que als anys setanta es va fer una segona residència amb les seves mans convertint-se en arquitecte, electricista i lampista durant els caps de setmana i els períodes de vacances, amb l’ajut i la col·laboració de tots els seus, de la seva família. En aquesta casa és on Paco Roca va escriure i dibuixar La Casa, perquè creu que era l’únic lloc on ho podia fer.

En la novel·la, un any després de la mort del pare, dos germans i una germana queden per deixar la casa familiar a punt i poder vendre-la. Però en aquesta trobada s’adonen que la casa està plena de records, de vivències en comú i de passat, i sobretot del seu pare. En les habitacions, en les parets, en el jardí, en el porxo i en les coses guardades.

D’alguna manera els germans
es retroben com a nucli familiar,
es reconeixen de nou
i decideixen no vendrela casa

Així com en Arrugues, Paco parla de la vellesa a La Casa parla de la mort, en una novel·la autobiogràfica amb personatges de ficció (ell no té cap germana) que són tres germans i que en realitat el representen a ell. Ell és tots tres.

De fet diu que va deixar llegir l’obra als seus germans només quan estava acabada, i que com en la novel·la, ells al final tampoc la van vendre.

I explica també que va perdre el seu pare quasi a la vegada que va ser pare ell i que, encara que soni a tòpic, pensa que ser pare et converteix en bon fill. Així li ha volgut fer aquest homenatge, en què torna a aconseguir d’una banda el to intimista, sensible i amb un punt d’humor i de l’altra, arribar a tothom pel que dèiem al començament i perquè tracta un tema que ens toca a tots.

En aquest mes que a Casa Usher celebrem aniversari, també volem rendir un petit homenatge als nostres i a aquesta casa que vam reconstruir fa dos anys.

Notícies relacionades

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura,...

“Va por los ciudadanos”, una apologia a la vida de camp que ha de llegir qualsevol urbanita

L'autora i veïna de les Tres Torres, Sandra Llubiá, recull idees gastronòmiques combinades amb tocs d'humor

Les ressenyes de la Casa Usher per Sant Jordi 2025

Una tria de lectures que han agradat a la llibreria de Galvany en els últims temps, ideals per regalar en el dia més bonic de l'any pels catalans

Sant Jordi 2025 a Sarrià-Sant Gervasi

Durant el mes d'abril i a principis de maig, les entitats i els comerços organitzen una extensa programació d'activitats
spot_img

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell

El Santuari Sant Antoni de Pàdua inaugura l’exposició benèfica “L’art amb València”

La mostra, que compta amb obres d'Antoni Tàpies, es podrà visitar fins al 10 de maig a Santaló

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí