Cuina i Nutrició
Anna Vilarrasa
Aquest mes passat, es va publicar una investigació duta a terme per la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra amb una conclusió força cridanera i contundent: “La majoria de productes alimentaris i begudes publicitades sota el concepte mediterrani no estan inclosos en la dieta mediterrània”.
Els productes que més van utilitzar aquest reclam són salses de tomàquet, sopes i plats preparats. Però una ullada a alguns envasos revela que patates fregides, snacks o sucs de fruites també l’utilitzen per publicitar-se. En el cas de les begudes, un 89 % de les que es van analitzar en l’estudi són alcohòliques.
Tots ells s’emparen en la presència d’algun component que sí que forma part de la piràmide alimentària mediterrània. Però una anàlisi detallada dels ingredients mostra que hi són presents en poca quantitat, en forma d’aromes o que repre- senten un percentatge molt petit del producte final. A més, com es pot veure pel tipus de producte, disten molt de ser aliments frescos i cuinats a casa, una de les premisses bàsiques de l’estil de vida mediterrani.
Segons la legislació espanyola aplicada a la publicitat, tècnicament no es tracta de publicitat enganyosa. Però aquesta legislació data dels anys 80, i segons les autores de l’estudi és imprecisa i vaga en alguns aspectes. És una estratègia que pot comportar confusió per part dels consumidors, que es basen en el bon nom d’aquest patró alimentari per confiar en la bondat del producte.
La dieta mediterrània és un patró alimentari saludable amb reconeguts beneficis per a la salut cardiovascular i la prevenció de malalties cròniques. També sembla que pot tenir efectes positius per promoure la longevitat. Recentment, ha estat escollida per quart any consecutiu com la dieta més saludable per nutricionistes experts en obesitat, salut cardíaca i diabetis. També és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Així doncs, està clar que l’etiqueta mediterrània és un reclam publicitari perquè avui en dia tot el que és saludable ven.
La dada més preocupant de I’estudi (o si més no, igual d’alarmant) és que, de tots els productes analitzats, només un 13,6 % té un valor nutricional alt (segons el marcador Nutri-Score). Per tant s’enganya el consumidor i se l’empeny a consumir productes que són perjudicials per a la salut.
Si realment vols gaudir d’aquests beneficis, la dieta s’ha de basar en els grups d’aliments següents:
• Fruites, verdures, cereals, llegums i fruita seca: ingesta freqüent
• Oli d’oliva: consum habitual
• Peix, marisc, carn magra i ous: presència moderada
• Carn vermella, carn processada, sucres afegits: poc consum
Finalment, també és interessant saber que la dieta s’enquadra en un estil de vida i que és el conjunt d’aquestes pràctiques el que pot ajudar a millorar la salut. Són altres hàbits, com ara la frugalitat i la moderació en el consum d’aliments, la tria de productes de temporada i tradicionals, la implicació en la preparació culinària, les activitats socials, l’exercici físic regular, la hidratació i el descans.
Anna Vilarrasa és dietista
