Esports
El Jardí
- Homenatge pòstum a Ricard Julià Capdevila: ànima associativa del país des del franquisme
- Mor Ricard Julià, tota una vida dedicada a l’associacionisme i la cultura
En el marc de la Marató de Barcelona del passat diumenge 16 de març, la família de Ricard Julià, traspassat ara fa 2 anys a causa d’un càncer, va fer un original homenatge al seu vessant esportiu. Tal com explica el seu fill Bernat Julià, qui ja havia promès al seu pare abans de morir que faria una marató, «volia trobar tanta gent per fer la marató com maratons havia corregut el pare».
«No va ser feina fàcil» afegeix, però de seguida va trobar adeptes tant amb amics que havien fet esport amb Ricard, com amb veïns de Sarrià i Vallvidrera i altres exmembres de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ignasi que havien compartit espai amb el Bernat. Així doncs, en el marc de la marató, 9 persones (el Santi, el Bernat, l’Oriol, el Blai, el David, la Queralt, el Joan, el Santi i en Carles) van posar-se a l’esquena, a banda del dorsal oficial, un dorsal especial, amb la foto d’en Ricard, que els va acompanyar durant tota la cursa a manera d’homenatge simbòlic. Alguns dels participants, com el Carles i l’Oriol, van comentar «vaig poder acabar la marató perquè sentia que tenia la força d’en Ricard empenyent-me per darrere».
Un cop completats els més de 42 quilòmetres de la cursa, els petits herois junt amb familiars i amics van reunir-se tot dinant per recordar la faceta esportiva d’en Ricard amb una petita exposició de fotos, dorsals i samarretes de les seves curses, fent especial esment a les maratons que havia arribat a fer en Ricard. Els diferents assistents també van recordar altres fites com les pujades a peu de Sarrià a Montserrat, bicicletades, travesses pirinenques i curses de tots els tipus, tot posant èmfasi que l’amor per l’esport i la muntanya havia acompanyat des de sempre la família.
Bernat Julià, que seguint l’estela atlètica del seu pare, fa alguns anys que competeix amb el Club Atlètic Manresa, va cobrir els 42.195 metres en 2 hores i 36 minuts. La resta de participants van completar la marató amb temps que van anar entre les 3 hores i 30 minuts i les 5 hores.
La família va agrair la participació de tothom a la jornada afegint que era una manera més de «mantenir la seva flama encesa». D’alguna manera, el Ricard qui va arribar a córrer unes 10 maratons al llarg de la vida va poder córrer-la de nou en cadascun dels participants d’aquesta bonica gesta col·lectiva.
