Joan Lluís Garcia reivindica un Sarrià «viu» en un pregó carregat d’humor i memòria

Cultura

Jesús Mestre

La Festa Major de Sarrià va començar amb un pregó, divendres, amè i divertit, molt ben narrat per Joan Lluís Garcia, cap d’esports de Rac1. Abans de començar, però, la plaça de la Vila estava molt indignada:  la gent de la Casa Orlandai protestava per l’anul·lació d’un concert que estava previst per aquella mateixa nit al Pati d’en Marcel, per una qüestió de decibels que posa en relleu la manca d’una ordenança clara que trobi l’equilibri entre el dret a la cultura comunitària i el dret al descans. Una gran pancarta resumia el conflicte: «A l’Orli fem cultura, no soroll», i aquest crit va presidir l’estona prèvia al pregó, en què també es va gaudir de les actuacions de castellers, tabalers i altres colles de cultura popular del barri.

Quan tocava fer els parlaments institucionals, la cridòria reivindicativa va fer que la regidora Maria Eugènia Gay s’amagués darrere de la també regidora Titon Lailla, que no va aconseguir parlar. No hi va haver parlament institucional i la Montse de Tabalers va aconseguir un moment de calma per donar la paraula al pregoner, en Joan Lluís, que, amb una veu potent i un relat pausat, va proposar fer un qüestionari per escatir què és ser de Sarrià. Ell va néixer a Esplugues de Llobregat, però de petit els pares el van portar al Movi de Sarrià i, des de llavors, la seva relació amb el barri sempre ha estat molt forta. Hi viu des de fa 4 anys.

«Què vol dir ser de Sarrià?», va plantejar Garcia a l’inici del pregó. I, per respondre-ho, va convertir la plaça en un joc. Com que «als del Movi les preguntes ens agrada resoldre-les jugant», va proposar als assistents un «jo mai mai» sarrianenc, amb globus verds i liles per indicar si es reconeixien o no en les situacions que aniria plantejant. El resultat va ser un recorregut per la memòria col·lectiva de la Vila, ple de referències a llocs, persones, entitats, costums i situacions quotidianes.

«Ets de Sarrià si quan et pregunten d’on ets, fas un segon de pausa i amb veu baixa dius… “de Sarrià”, sabent que just després el teu interlocutor farà un somriure irònic i et dirà que “ets un pijo”.», va començar. I també si evites el carrer Major quan tens pressa perquè saps que acabaràs trobant algú amb qui hauràs de parar a conversar, si has actuat al teatre del Centre Parroquial, si has anat a l’escola a Sarrià, però a l’institut fora de la Vila o si quan agafes el Ferrocarril ho fas per «baixar a Barcelona». També si per a tu la plaça de Sant Vicenç és simplement «Sanvi», si has quedat a «les 17:00 a la Plaça» o si el teu codi postal és el 08017 o el 08034.

El pregó també va servir per reivindicar alguns dels conflictes i demandes del barri. Garcia va recordar els 25 anys d’espera per tenir una biblioteca i va qüestionar que una part de l’espai s’hi dediqués a despatxos del Districte. Va defensar que Can Raventós sigui «un espai verd i un refugi climàtic per la Vila» i va posar sobre la taula una realitat que afecta molts veïns: «Ets de Sarrià si no vius a Sarrià perquè els preus dels lloguers i dels pisos t’han fet fora d’on vas néixer». També va fer referència a la Casa Orlandai i a la limitació dels concerts, la qüestió que havia marcat l’inici de l’acte.

La llista va continuar amb referències al porta a porta, el 22, el 64 i el 75, el Traç, el Varium, el Tomàs i l’Ivorra, el Monte, el Movi, el Centre Parroquial i, també, El Jardí: «Ets de Sarrià si t’informes llegint El Jardí». Un recorregut en què l’humor servia per recuperar una memòria compartida i, alhora, retratar una manera de viure el barri.

I, arribant a la Festa Major, Garcia també va recórrer alguns dels seus rituals. És de Sarrià, va dir, qui recorda la cançó amb què els Traffic tancaven els seus concerts de Festa Major, qui per aquestes dates recorda «tota la família dels tabalers dissabte al matí», qui pensa que a la Festa de la Mercè «no se t’hi ha perdut res» i qui se sent «estafat perquè la teva Festa Major acaba una hora abans que la d’altres barris de Barcelona».

El pregó es va tancar amb un «Visca Sarrià i que comenci la Festa Major!», abans de donar pas a una celebració que enguany es presenta passada per aigua. El programa complet de la Festa Major es pot consultar a El Jardí.