El Racó del Veí
Marta Royo
Dissabte, diumenge, dilluns… I així un dia rere l’altre. Segur que tots des de les vostres cases o feines sabeu diferenciar el dia que és pel soroll o no soroll que percebeu. Us heu parat a sentir el soroll/no soroll? Aquells sons que per repetitius formen part de les nostres hores del dia a dia: la ràdio que se sent pel celobert, l’ascensor que s’atura, les claus que giren al pany de la porta, les caderneres de bon matí, el centrifugat de la rentadora… I així fins al silenci absolut. Sí, segur?
Hi ha molts tipus de soroll als barris. Res de nou, i el millor és consultar-ho a qui en sap. He fet clic al web de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa al soroll. Molt interessant, ben redactat i amb tots els ets i uts. Per la pràctica, us convido a la Festa Major de Sarrià i a viure-la des de casa meva, per sort o per desgràcia al rovell de l’ou. Algú podrà dir que no sigui exagerada, que total només són 10 dies! Cada octubre es desperta la fera: perill que sonen totes les alarmes!
No m’agrada instal·lar-me en la queixa i ja sé, com us deia al principi, que l’activitat humana genera soroll. Puc entendre que hi hagi activitats que no siguin del gust de tothom, concerts que siguin una llauna i fins i tot, alguna activitat sorollosa que l’accepto de bon grat… Però Sarrià és un barri tranquil, amb un gran potencial cultural i social i la Festa Major hauria de seguir essent el seu màxim exponent. On és això?
La festa no hauria de ser només per als joves, que també, i no hauria de girar entorn el “botellón” i el que comporta: crits a tota hora, brutícia, vidres trencats, restes humanes de tota mena… La Festa Major, de sempre, és folklore, és tradició, és unió, és amistat. I també, naturalment, és diversió. Però diversió cívica. Torno a reivindicar aquella frase tan sàvia que diu que la llibertat d’un, s’acaba quan comença la de l’altra.
Els que residim al barri som persones amb maneres de viure i pensar diferents. Faig una crida oberta: podríem repensar de nou la Festa Major de Sarrià? Cal que la música i els decibels posteriors de crits de jovent (i no tant jovent) embriagat durin tota la nit i que després la gent segueixi amb la festa fins a l’hora que li plagui? Calen, fins on jo sé, set comes etílics? Pares, també fem-nos-ho mirar!
A la policia local ja no cal trucar-hi: “És Festa Major, senyora.” Avui el xumba-xumba ja no retronarà. Potser avui en sentirem d’altres, de sorolls, i ja seran a tot Barcelona. A Sarrià, avui s’acaba la festa!
