La Festa Major del Soroll

A Sarrià cada octubre es desperta la fera: perill que sonen totes les alarmes!

El Racó del Veí

Marta Royo

Dissabte, diumenge, dilluns… I així un dia rere l’altre. Segur que tots des de les vostres cases o feines sabeu diferenciar el dia que és pel soroll o no soroll que percebeu. Us heu parat a sentir el soroll/no soroll? Aquells sons que per repetitius formen part de les nostres hores del dia a dia: la ràdio que se sent pel celobert, l’ascensor que s’atura, les claus que giren al pany de la porta, les caderneres de bon matí, el centrifugat de la rentadora… I així fins al silenci absolut. Sí, segur?

Hi ha molts tipus de soroll als barris. Res de nou, i el millor és consultar-ho a qui en sap. He fet clic al web de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa al soroll. Molt interessant, ben redactat i amb tots els ets i uts. Per la pràctica, us convido a la Festa Major de Sarrià i a viure-la des de casa meva, per sort o per desgràcia al rovell de l’ou. Algú podrà dir que no sigui exagerada, que total només són 10 dies! Cada octubre es desperta la fera: perill que sonen totes les alarmes!

No m’agrada instal·lar-me en la queixa i ja sé, com us deia al principi, que l’activitat humana genera soroll. Puc entendre que hi hagi activitats que no siguin del gust de tothom, concerts que siguin una llauna i fins i tot, alguna activitat sorollosa que l’accepto de bon grat… Però Sarrià és un barri tranquil, amb un gran potencial cultural i social i la Festa Major hauria de seguir essent el seu màxim exponent. On és això?

La festa no hauria de ser només per als joves, que també, i no hauria de girar entorn el “botellón” i el que comporta: crits a tota hora, brutícia, vidres trencats, restes humanes de tota mena… La Festa Major, de sempre, és folklore, és tradició, és unió, és amistat. I també, naturalment, és diversió. Però diversió cívica. Torno a reivindicar aquella frase tan sàvia que diu que la llibertat d’un, s’acaba quan comença la de l’altra.

Els que residim al barri som persones amb maneres de viure i pensar diferents. Faig una crida oberta: podríem repensar de nou la Festa Major de Sarrià? Cal que la música i els decibels posteriors de crits de jovent (i no tant jovent) embriagat durin tota la nit i que després la gent segueixi amb la festa fins a l’hora que li plagui? Calen, fins on jo sé, set comes etílics? Pares, també fem-nos-ho mirar!

A la policia local ja no cal trucar-hi: “És Festa Major, senyora.” Avui el xumba-xumba ja no retronarà. Potser avui en sentirem d’altres, de sorolls, i ja seran a tot Barcelona. A Sarrià, avui s’acaba la festa!

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Fatal error: Uncaught wfWAFStorageFileException: Unable to save temporary file for atomic writing. in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php:35 Stack trace: #0 /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php(659): wfWAFStorageFile::atomicFilePutContents('/usr/home/diari...', 'saveConfig('livewaf') #2 {main} thrown in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php on line 35