Societat
Jesús Mestre
Cada any, les entitats excursionistes catalanes reten homenatge a la llengua catalana encenent una flama a la tomba de Pompeu Fabra a Prada de Conflent, i la duen fins al monestir de Montserrat. El lema de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la mentè la voluntat d’un poble”. Enguany, ha estat el Centre Excursionista Els Blaus l’encarregat d’acomplir aquesta missió, inserida dins els actes del Centenari de l’entitat.
El cap de setmana de l’1 i 2 de febrer, els Blaus van anar a encendre la flama a Prada de Conflent, tot fent l’homenatge a Pompeu Fabra. El dimecres 5 de febrer, la flama era a Sarrià, primer al local dels Blaus per portar-la, en solemne cercavila, fins a la seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Al Saló de Plens, el regidor, Albert Batlle, va rebre els excursionistes i va donar la paraula a Albert Arbós, president de l’entitat, i a Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que van fer una breu descripció del que s’ha fet del programa del 51è aniversari de la Flama, i el que es té previst fer. Com la sortida fins al Tossal del Rei, a Castelló, el 16 de febrer, o la visita final a Montserrat, el diumenge 23 de febrer, on es confiarà la Flama.
Fabra i Sarrià
L’acte el va cloure Àgueda Vallès, sarrianenca, excursionista i lingüista, que va fer una amena i interessant xerrada sobre la presència de Pompeu Fabra a Sarrià. Vallès va destacar cinc punts de confluència entre Fabra i Sarrià. En primer lloc, Fabra es va casar a la Parròquia de Sant Vicenç, amb Dolors Mestre i Climent, el 25 d’agost de 1902… a les 9 h del matí. Aquell mateix dia havia de marxar a Bilbao per fer-se càrrec d’una càtedra de química a l’Escola d’Enginyers; Fabra va viure 10 anys a la capital basca, abans de poder tornar a Barcelona reclamat per Prat de la Riba.
El segon punt de contacte és mitjançant Teresa Mestre, germana de Dolors, esposa de Fabra. Teresa vivia a Sarrià i Eugeni d’Ors s’inspirà en ella per a crear la figura de “la Ben Plantada”, la dona que reunia les virtuts del noucentisme. Altres punts on podem copsar la influència fabriana al barri és en noms de carrers o places, com la de l’Amich que conserva l'”h” final prefabriana. O en el carrer Ramon Miquel i Planas, dedicat a aquest bibliòfil, una de les persones que més s’oposa a les propostes “revolucionàries” de Fabra, com la d’eliminar els finals en “as” per canviar-ho en “es”.
Un altre punt de contacte és Corachan, però no “la” clínica Corachan, sinó “el” Corachan, el gran diccionari sobre medicina que va escriure Manuel Corachan i que es va publicar l’any 1936… i gairebé tota l’edició va quedar confinada en un magatzem de l’Institut d’Estudis Catalans. El diccionari porta un pròleg de Fabra i, per sort, darrerament s’ha fet una publicació digital, de consulta o descàrrega gratuïta. Finalment, com a cinquè punt de confluència, Àgueda va destacar la presència de Pompeu Fabra en la diada de la llengua catalana que el 10 de maig de 1935 va organitzar el CE Els Blaus a la plaça del Monestir de Pedralbes.
La xerrada va ser molt assequible i instructiva. El dia 19 de febrer, a la seu del CE Els Blaus al carrer Cornet i Mas 15, Àgueda Vallès farà una nova xerrada, acompanyada per Jordi Mir, sobre Pompeu Fabra. La Flama restarà a la Seu del Districte fins el 14 de febrer, i als Blaus del 15 al 21 de febrer.
