Publicitat

La font de la plaça Artós

spot_img

Publicat el 28.3.2018 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi

Jaume de Oleza

El 1873 es ​​va inaugurar a la plaça Artós de Barcelona ​​una font que encara avui dia podem admirar. Una font realitzada sobre un pedestal de pedra de forma quadrangular en el qual s’eleva una columna de ferro fos rematada a la part superior per una esfera a punta de llança. Una columna molt treballada, amb un disseny que la divideix en dues parts ben proporcionades, la inferior amb motius ornamentals i la part superior estriada, al més pur estil clàssic renaixentista. Una obra d’autor desconegut que va ser construïda per Francisca Vilardell i el seu fill Joan F. Muntadas Vilardell propietaris del terreny. Sembla ser que la seva construcció és deguda al tracte que el poble de Sarrià els va atorgar, tal com consta a la placa disposada al lateral de la font com a commemoració i que es descriu com “un Acto de Justicia”. La font va passar a dir-se “Font al Municipi”, i segons consta en l’Arxiu Municipal relatiu a la donació de la font, servia per proveir els veïns i dotar d’aigua a les cavallerisses de la plaça, amb la condició que l’ajuntament proveís el cabal d’aigua necessari sense cap cost als seus donants. La seva construcció es va produir uns anys després de l’arribada d’aigua potable al municipi de Sarrià, allà per l’any 1864. La font en el seu projecte original constava de dos fanals, un a cada costat de la columna, fanals que no es conserven.

Publicitat

Cal pensar que en aquesta època es van construir una gran profusió de fonts a Barcelona i els seus municipis limítrofs. Un període d’una gran revitalització econòmica derivada de la revolució industrial que, a Catalunya a més es va sumar amb un renaixement cultural, la Renaixènça. El 1859 Ildelfons Cerdà va projectar l’Eixample de Barcelona i al 1868 durant la revolució es va enderrocar La Ciutadella. Una sèrie d’actuacions que van començar a conformar el que seria la Barcelona del futur. Multitud de fonts dispersades per la ciutat representaven un conjunt d’actuacions monumentals que responien a una determinada època. D’una banda amb la incorporació del ferro fos com a identificació de la modernitat de la revolució industrial, molt lligada a l’arquitectura del ferro anglosaxona i, per una altra, amb la modernitat i salubritat que representava el proveïment d’aigua corrent.

Publicitat

Jaume de Oleza és arquitecte, www.controller.cat

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Les lluites per salvar el patrimoni verd dels barris fan pinya

Persistir i generar aliances amb altres plataformes i la societat civil: l'estratègia compartida de diverses entitats que batallen per preservar espais verds als barris

Esmen celebra 35 anys d’inclusió i acompanyament a les persones amb una trobada farcida d’art i emoció

Més de 200 persones es van reunir per commemorar més de tres dècades de treball continu a favor de la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí