Notícies del barri
Juanjo Compairé
Després de la bombolla immobiliària, estem vivint ara a Barcelona una bombolla dels lloguers? Sembla que sí, si atenem al que ens expliquen des del nou “Sindicat de llogaters i llogateres”, que el dimecres 28 de febrer es va presentar a Vil·la Urània.
El dia era fred i plujós, d’aquests que recomanen quedar-se a casa, però el tema ha atret força gent, una quarantena de persones atapeïdes en una sala de Vil·la Urània. Entre elles, moltes afectades per l’actual “boom” dels lloguers. En Carles, en nom del sindicat, ha estat presentat per l’Ariadna, de l’Assemblea 15-M de Sarrià-Sant Gervasi.
La situació dels lloguers
Com s’explica aquesta pujada en molts casos forassenyada, que està fent fora de casa seva, del seu barri, molt gent?
En Carles ens n’ha explicat les raons. Si la legislació del 1964, en ple franquisme, protegia en certa mesura els inquilins, les diverses lles promulgades al llarg de la transició (1994 i sobretot 2013) s’han girat del cantó de la propietat, fins arribar a una situació ara per ara de total llibertat de preus, després d’escurçar el termini dels contractes de lloguer de 5 a 3 anys. La llei del 2009 preveu que les corporacions inversores, les SOCIMIS (Societats Cotitzades d’Inversió en el Mercat Immobiliari) estiguin exemptes de pagar l’impost de societats, cosa que converteix aquestes companyies en autèntics “voltors” a la caça d’immobles, molts d’ells amb inquilins. El Jardí ja ha tractat algun cas de “mobbing” immobiliari al nostre barri.
La nostra ciutat –tots ho sabem- està patint també els efectes perversos d’haver esdevingut ciutat de moda i atractiu turístic, cosa que fa que augmenti la pressió a l’alça sobre els lloguers, un cop el mercat d’edificis en venda està més aturat.
La conseqüència és que cada cop és més difícil trobar un lloguer per sota del 800 € i que les famílies de mitjana han de destinar més del 45% dels ingressos al lloguer (quan l’ONU fixa el topall màxim en el 30%).
“Ens quedem!”
El sindicat es basa en “la unió front al despotisme de la propietat”, en paraules d’en Carles (referint-se sobretot a les grans corporacions). S’ha fet conèixer a partir de les accions col·lectives d’alguns blocs en què els veïns s’han unit amb el lema d’ “Ens quedem!”, en trobar-se amb apujades desorbitades de lloguer. Donen suport jurídic, social i moral a les persones afectades i negocien amb la propietat, sempre, però, tenint darrere la força del col·lectiu.
D’altra banda fan pressió sobre les administracions cap a un canvi de legislació i una major inversió en lloguer social, tal com es fa en altres països europeus (a Viena o a Berlín el 45% dels habitatges són de lloguer social). La seva plataforma es concreta en 10 demandes concretes que han presentat en públic.
La seu del sindicat es troba a Sants (Olzinelles, 31) i cada dos diumenges a la tarda hi ha assemblees de persones afectades.
Al torn obert de paraules han sorgit molts casos de llogaters i llogateres del nostre barri, que volíem exposar la seva situació. Sant Gervasi viu també, és clar, aquest “boom” del lloguer. Ara les llogateres i els llogaters tenen una nova instància per fer-se valer.
