Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
Eduard Llorenç
A la parròquia de Sant Ildefons, al cor de Galvany, la Intel·ligència Artificial va ser dilluns 9 de novembre tema de reflexió. La xerrada «Quina humanitat volem construir? Una mirada a Magnifica humanitas», a càrrec de la periodista i teòloga Gemma Morató, va aplegar un públic interessat en una qüestió que ja forma part de la vida quotidiana: com ens afecta la IA i qui decideix cap on ens porta?
Morató va situar el debat més enllà de les qüestions tècniques. El que està en joc, va explicar, és la manera com volem viure i relacionar-nos. «Parla de continuar sent humans», va resumir en referència a l’encíclica de Lleó XIV, signada el 15 de maig passat, coincidint amb el 135è aniversari de Rerum novarum.
No és només tecnologia
Magnifica humanitas parla de com la tecnologia està canviant la manera de treballar, decidir i relacionar-nos. La intel·ligència artificial és obra de persones i pot servir per alleugerir feines, accelerar la recerca o resoldre problemes que fins ara costaven molt d’afrontar. La IA reflecteix les decisions de qui la dissenya, la programa i la finança. Pot obrir oportunitats, però també reproduir desigualtats, facilitant el control sobre les persones o concentrant poder i riquesa en poques mans.
N’hi ha prou de pensar en algunes situacions ben habituals: qui decideix si una persona és adequada per a una feina, si pot obtenir un préstec o si té dret a accedir a un determinat servei? Cada vegada més, aquestes decisions poden estar condicionades per sistemes algorítmics. Però, quan s’equivoquen o perjudiquen algú, qui n’assumeix la responsabilitat? L’encíclica reclama que aquesta responsabilitat no quedi diluïda i que es pugui exigir a tots els qui intervenen en el desenvolupament d’aquestes tecnologies.
També va qüestionar la visió transhumanista, que aspira a superar les limitacions pròpies de la condició humana com la fragilitat, la vellesa, la discapacitat o la mort, i va recordar que la vulnerabilitat no és una tara que calgui eliminar, sinó una dimensió pròpia de la vida humana.
Un debat que arriba al barri
La trobada forma part del programa del Consell Pastoral de Sant Ildefons per al primer quadrimestre del curs 2026-2027, que proposa a la comunitat una lectura compartida de l’encíclica perquè la qüestió no afecta només els experts i les grans empreses tecnològiques. També té a veure amb la manera de treballar, de comprar, de relacionar-nos i d’accedir als serveis. Per això, el debat sobre la IA no hauria de quedar exclusivament en mans de les empreses que desenvolupen aquestes tecnologies, sinó que ens implica a tots.
Els límits de l’eficiència
Com va assenyalar la periodista, per Magnifica humanitas un dels riscos és que l’eficiència acabi convertint-se en l’únic criteri per valorar les activitats humanes: «podem optimitzar un procés industrial, però no una amistat, el dol, l’acompanyament, la pregària, el perdó o l’amor».
En aquest sentit, també va alertar de la tendència a delegar en la tecnologia facultats com la memòria, el criteri o la capacitat de reflexió. Va posar com a exemple l’ús de la IA per elaborar treballs acadèmics, la dependència del GPS i la pèrdua d’aquell temps de pausa que permet pensar abans de respondre, el que va anomenar la «saviesa del coixí».
La qüestió no és renunciar a les eines que ens ofereix la tecnologia, sinó aprendre a utilitzar-les sense deixar que facin per nosaltres allò que ens correspon com a persones: tenir cura de qui ho necessita, pensar, discernir, crear vincles i estimar.
Treball i dignitat
Morató va emmarcar la reflexió en la tradició de la Doctrina Social de l’Església, que des de Rerum novarum defensa que el progrés ha d’estar al servei de les persones. Ara, en temps de la intel·ligència artificial, cal tornar-se a plantejar si servirà per millorar les condicions de vida i obrir noves oportunitats o acabarà afavorint la precarietat i deixant enrere a molta gent.
La veritat va ser també un punt important en la xerrada de la professora de Blanquerna quan va advertir que la IA pot generar falsedats de gran versemblança, un fenomen que agreuja la crisi de la postveritat en què vivim. Davant d’aquest escenari, va reclamar la responsabilitat humana i el pensament crític com a eines necessàries per saber què és cert.
El debat, doncs, no consisteix en acceptar o rebutjar la intel·ligència artificial, sinó en decidir quin ús en volem fer. És un instrument extraordinari, fruit de la creativitat humana, que pot contribuir al benestar de les persones si es desenvolupa amb criteris de responsabilitat, justícia i respecte a la dignitat de tothom.
Al capdavall, la qüestió que planteja Magnifica humanitas és també la que dona sentit a la trobada de Sant Ildefons: no es tracta de tenir por del progrés ni de deixar-se enlluernar per les seves possibilitats, sinó de posar la tecnologia al servei de la humanitat que volem construir.








