Gent Gran
Encar Aroca (Uszheimer)
La lateralitat és un concepte que passa desapercebut en el nostre dia a dia. No obstant, és important tenir-la present, ja que, com es veurà més endavant, té un paper significatiu en les capacitats de totes les persones i, especialment, en les persones que pateixen danys cerebrals.
Segons la RAE, la lateralitat és la preferència espontània en l’ús dels òrgans situats al costat dret o esquerre del cos (braços, cames, etc.), que es desenvolupa durant els primers anys de vida. A partir dels set anys, el predomini d’un dels hemisferis sembla assentat, de manera que l’infant utilitza un dels dos costats de manera preferent. És molt important permetre el desenvolupament natural de la lateralitat i, per tant, no intervenir-hi.
No obstant això, si s’estimulen ambdós costats, se n’obtindran beneficis físics i cerebrals perquè, exercitant i treballant el costat no dominant, més concretament la mà no dominant, el cervell estableix noves connexions neuronals i estimula habilitats que no s’utilitzaven. Alguns d’aquests beneficis físics són la millora de la simetria en el moviment i del rendiment atlètic (visibles en l’esport i la dansa) i la millora de l’ergonomia i el confort a l’hora de repartir la càrrega de treball entre totes dues parts corporals.
D’altra banda, i abans d’anomenar els beneficis cerebrals, cal recordar que cada hemisferi està més relacionat amb una sèrie de capacitats cognitives i controla la coordinació motriu del costat contrari del cos. L’hemisferi esquerre influeix en major grau sobre el control de funcions analítiques, el llenguatge (a través de la parla i l’escriptura), el càlcul i la lògica; en canvi, el dret influeix en major grau sobre la creativitat i les facultats visoespaials no verbals i sonores. Treballar el costat corporal no dominant ajuda a estimular àrees cognitives relacionades amb aquest hemisferi. Alhora, afavoreix i potencia la funcionalitat i coordinació entre els dos hemisferis, molt important en els casos de lesió cerebral.
Una persona ambidextra tindrà més repartides les destreses i, per tant, el dany en un dels hemisferis li ocasionarà menys limitacions. Per això, si la persona amb lesió cerebral no és ambidextra, serà molt important treballar tots dos costats per a la seva reorganització cerebral. Per fer-ho, s’aconsella començar amb petits canvis, com per exemple obrir i tancar portes, calaixos, etc., amb la mà no dominant i, a poc a poc, dur a terme activitats més complexes com ara dutxar-se, rentar plats, escriure, etc. Per aconseguir-ho, és molt important no només fer els exercicis amb tranquil·litat sinó ser constants i pacients.
