Publicitat

La importància dels arbres en una ciutat com Barcelona

La capital catalana és a la llista vermella de l’OMS per manca d’espais verds, essent la superfície verda de Sarrià-Sant Gervasi la més gran de la ciutat

spot_img

Publicat el 3.10.2023 6:01

Medi ambient

Cristina Junyent, biòloga

Sovint pensem que el de ciutat és un concepte oposat al de natura; però n’hauria de ser considerada una manifestació més, encara que en l’ecosistema urbà dominin les edificacions sobre els recursos naturals i la densitat poblacional sigui molt alta. És l’ecosistema més invasiu per l’ocupació del sòl, les necessitats de matèria i energia, els residus i la contaminació atmosfèrica per l’ús de vehicles que cremen combustibles fòssils. Ara bé, l’actual concepte de zona urbana combina sistemes ecològics i permet assolir un balanç més harmònic entre natura i progrés.

Publicitat

El maig del 2020, l’OMS va donar sis receptes per a una recuperació saludable de les ciutats: protegir i preservar la natura; invertir en serveis essencials, des de l’aigua i el sanejament fins a l’energia neta i les instal·lacions sanitàries; garantir una transició energètica ràpida i saludable; promoure sistemes alimentaris sans i sostenibles; construir ciutats més amables; i aturar l’ús d’ajuts per finançar la contaminació (especialment a través dels combustibles fòssils). L’anàlisi de l’estructura urbana, doncs, permet planificar la gestió, especialment l’ambiental, en què ens fixarem avui. Enumerarem les raons per les quals les ciutats necessiten més arbres.

Publicitat
  • Mantenen les ciutats més fresques. En minvar la calor que absorbeixen l’asfalt i el formigó, ajuden a controlar en més d’un 30% la temperatura del carrer. Un arbre gran equival a 10 unitats d’aire condicionat i no emet gasos d’efecte hivernacle.
  • Mantenen ciutats i edificis més tranquils. El soroll és més que una molèstia, és font de malaltia; els arbres poden reduir fins a un 50% la sonoritat de construccions, sirenes, avions i música de zones sorolloses.

  • Mantenen les ciutats més sanes. La qualitat de l’aire de zones urbanes sol ser dolenta o molt dolenta, cosa que té greus conseqüències en la salut. Eliminant contaminants de l’aire, els arbres el netegen i permeten respirar més net. Alhora, retornen més oxigen a l’entorn, els nivells del qual són significativament més baixos que en el camp.

  • Mantenen les ciutats més segures. Atès que poden absorbir grans quantitats d’aigua, els arbres redueixen l’escorrentia; en neutralitzar la gravetat de les inundacions, les fan més improbables. A més, les arrels absorbeixen contaminants del sòl impedint que retornin al circuit d’aigua urbà.

  • Milloren la contaminació lumínica. Absorbint la llum, els arbres no només contribueixen a temperar la ciutat, sinó que milloren l’efecte de l’enllumenat públic, els cotxes, les cases i les tanques publicitàries.

  • Preserven la biodiversitat. Els arbres serveixen d’hàbitat per a centenars d’espècies diferents de fauna salvatge, com ara ocells i mamífers i insectes.

  • Milloren la salut física. Anar en bicicleta, córrer i caminar són més habituals a zones urbanes arbrades. Els parcs afavoreixen la cohesió social i enforteixen les comunitats.

  • Milloren el benestar i proporcionen privadesa. Els humans ens trobem millor en entorns de natura que no pas en zones urbanes molt denses.

  • Milloren l’estètica. Els arbres trenquen la monotonia marcada geometria, els edificis en escala de grisos i les inacabables fileres de cotxes. Els caducifolis informen del pas del temps; a la tardor amb fulles daurades, a la primavera amb flors de colors.

  • Fan les ciutats més riques. Tot i que es fa difícil de comptabilitzar, perquè hi ha costos per la reparació de les infraestructures danyades per les arrels i el manteniment dels mateixos arbres; el benefici econòmic net, una conseqüència de l’estalvi només que sigui en salut, supera amb escreix la despesa.

Barcelona és a la llista vermella de l’OMS per manca d’espais verds. Cada habitant hauria de veure almenys 3 arbres des de casa; el 30% de cada barri hauria de ser superfície verda, i cada veí hauria de tenir assegurat l’accés a un espai verd per a ús recreatiu a menys de 300 m. Els espais verds de Barcelona corresponen al 9,72% de les més de 8.000 ha sota Collserola, toquen 5 m²/hab. La superfície verda de Sarrià-Sant Gervasi és la més gran; però sense la part corresponent a Collserola ens quedem amb 94,05, cosa que fa que el percentatge de verd no arribi al 5% i ens toquin 6,56 m²/hab. Les 250,1 ha de la trama de Sarrià sota la Ronda, fan que tinguem un 3,37% de superfície verda, i ens toquin 3,42 m²/hab. Càlculs fets amb dades de l’Idescat, el Servei d’Estadística i el Pla del Verd i la Biodiversitat.

Si els governs es prenguessin seriosament els compromisos adquirits en l’Acord de París i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, prendrien nota de les prioritats a l’hora de planificar. En canvi, les institucions, els processos i els instruments no deixen lloc a una recuperació global que sigui alhora sostenible i equitativa. Entretant, a les condicions de contaminació atmosfèrica, soroll, calor i accés a espais verds de la ciutat de Barcelona s’hi atribueixen més de 1.000 morts anuals, el 7% de la mortalitat total, segons un estudi del juny de l’ISGlobal. I que segons el recull de mortalitat diària de l’Institut Carlos III, el 2022 la sobremortalitat a Catalunya per calor va ser de 711 persones. Davant d’això, en comptes de cobrir-ho tot de verd, a Sarrià permeten de talar arbres magnífics.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra
spot_img

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

Els Castellers de Sarrià descarreguen el primer castell de vuit de la seva història

La colla sarrianenca signa una fita inèdita en el món casteller, assolint el 2 de 7 i el 4 de 8 en una mateixa actuació

Sarrià estrena un nou hort comunitari i ecològic

Situat al carrer Ràfols va ser un dels sis projectes guanyadors a Sarrià – Sant Gervasi durant la primera convocatòria dels pressupostos participatius de l’any 2020

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí