cristina junyent
Expansió demogràfica i transformació social
De la Revolució Científica a la industrialització: els canvis demogràfics, polítics i socials que van transformar Europa i van donar pas a la modernitat
L’empremta de l’esclavitud en la Catalunya del segle XIX
Les fortunes vinculades al comerç colonial i al tràfic de persones esclavitzades van contribuir a impulsar la industrialització catalana; la recerca històrica actual revisa aquest llegat per entendre millor l'origen de determinades desigualtats i prejudicis
Una finestra al món: El Hierro, l’illa del meridià
Els habitants d’El Hierro han sabut convertir les dificultats en oportunitats. Preservada de l’especulació turística, l’illa va ser declarada reserva de la biosfera el 2000 i conserva nombrosos espais protegits
El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents
Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic
Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea
L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits
De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions
Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia
Publicitat
L’origen de la vida i un noi de Lleida: el doctor Joan Oró
L'opinió de Cristina Junyent, biòloga premiada pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya per la seva trajectòria professional
El llegat invisible dels neandertals
Els seus gens van ajudar els humans moderns a adaptar-se a malalties locals i a entorns amb poca llum solar, afavorint una espècie més resistent
Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns
Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens
Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra
Elisabeth Bosch: «Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos»
Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme
La teoria de l’East Side Story
L’evolució cap als humans moderns va fer emergir un llinatge que caminava sobre dues cames, amb mans capaces de manipular amb més precisió
Publicitat





