cristina junyent
El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents
Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic
Vents, rutes i virus: el motor invisible de la història europea
L’evolució de la humanitat ha estat marcada per una paradoxa: mentre que els humans van reduir aviat l’amenaça de les grans bèsties, mai no han pogut escapar de l’acció dels paràsits
De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions
Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia
L’origen de la vida i un noi de Lleida: el doctor Joan Oró
L'opinió de Cristina Junyent, biòloga premiada pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya per la seva trajectòria professional
El llegat invisible dels neandertals
Els seus gens van ajudar els humans moderns a adaptar-se a malalties locals i a entorns amb poca llum solar, afavorint una espècie més resistent
Elisabeth Bosch: «Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos»
Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme
Publicitat
La teoria de l’East Side Story
L’evolució cap als humans moderns va fer emergir un llinatge que caminava sobre dues cames, amb mans capaces de manipular amb més precisió
Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens
Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra
Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns
Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
Tots parents, tots diferents: els humans moderns
La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure
Altamira i el pensament abstracte del paleolític
Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
Així vivien (i sobrevivien) els humans durant l’edat de pedra
De caçadors nòmades a agricultors sedentaris: un viatge pels orígens de la humanitat i la revolució que ho va canviar tot
Publicitat
