cristina junyent
De la pedra al ferro: l’alba de les civilitzacions
Amb l'arribada del neolític, tot i que la pedra polida continuava sent l'eina principal, els excedents de l'agricultura i la ramaderia van permetre l'especialització d'artesans i comerciants, posant així les bases de la futura metal·lúrgia
L’origen de la vida i un noi de Lleida: el doctor Joan Oró
L'opinió de Cristina Junyent, biòloga premiada pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya per la seva trajectòria professional
La teoria de l’East Side Story
L’evolució cap als humans moderns va fer emergir un llinatge que caminava sobre dues cames, amb mans capaces de manipular amb més precisió
Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns
Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys
Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens
Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra
Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”
Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme
Publicitat
El llegat invisible dels neandertals
Els seus gens van ajudar els humans moderns a adaptar-se a malalties locals i a entorns amb poca llum solar, afavorint una espècie més resistent
Tots parents, tots diferents: els humans moderns
La genètica mostra que hi ha més variació dins de qualsevol població que no pas entre poblacions diferents: les diferències entre grups humans són molt menors del que el racisme vol fer creure
El neolític: l’origen d’un món nou
La domesticació de plantes i animals, iniciada fa uns 10.000 anys, va donar lloc a transformacions que encara avui condicionen les societats humanes
“Naturalistes morts”: una recerca íntima i persistent d’Anna Aguilar-Amat sobre el seu avi
Una novel·la suggerent i difícil de classificar, on ciència i narrativa s’entrellacen de manera natural i estructurada
Altamira i el pensament abstracte del paleolític
Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.
Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”
La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat
Publicitat
