Societat
Elena Bulet (@elenabulet)
“Quan una dona acaba en situació de carrer, es converteix en l’invisible dels invisibles”, explica l’Elena Sala, responsable del programa Dones Amb Llar d’Assís. Després d’observar un augment considerable de dones que venien a fer ús dels recursos del centre i d’analitzar específicament el sensellarisme des d’una perspectiva de gènere, Assís va desenvolupar el programa Dones amb Llar. En el marc d’aquest programa, el passat juliol van inaugurar a Sarrià la Llar Impuls, un edifici on actualment viuen sis dones i des d’on es realitza un acompanyament psicosocial i educatiu, a més de funcionar com a espai de recuperació emocional i d’apoderament.
L’Estebana Ortiz és una d’aquestes usuàries. A part de ser treballadora social, l’Estebana també és defensora dels drets humans a Colòmbia, especialment dels de les dones. A través d’una pantalla de plàstic que hi ha a la saleta d’Assís, explica la seva història: “Quan comences a reclamar drets, i més sent els de les dones, i et converteixes en una cara visible del moviment, comença a perillar la teva seguretat. Jo vaig haver de marxar a Venezuela, però vaig tornar creient en els Acords de Pau de L’Habana. El 2018, després d’una amenaça em va tocar sortir cap a Espanya”.
L’Estebana va arribar a València i després es va moure cap a Barcelona. “Vaig arribar buida, sense horitzons, estava sola i no tenia res. A Barcelona vaig estar al carrer gairebé tres dies. Vaig haver de dormir amb una persona que em va oferir el calor humà i em va explicar tot el que necessitava saber per sobreviure al carrer”, explica la treballadora social i voluntària d’Assís, que assegura que quan prepara els pícnics al centre ho fa pensant que algun li pot arribar a qui la va orientar en aquells dies.
El jardí de la Llar Impuls trasllada l’Estebana a la seva terra. L’Estebana se sent protegida i després de tot el que ha patit pot començar a construir a partir d’una estabilitat. A més, viure amb les dones a la Llar Impuls és “viure al món”, descriu, perquè provenen de quatre nacionalitats diferents. D’acord amb l’Elena Sala, és necessari “tenir recursos específics només per a dones, a la vegada que incorporar la perspectiva de gènere en tots els dispositius, també els mixtos. Les causes i les conseqüències del sensellarisme operen de forma diferent en homes que en dones i fins ara la major part dels recursos existents tenien una mirada androcèntrica i estaven preparats per atendre majoritàriament homes”.
Cal entendre el sensellarisme des d’un punt de vista estructural i tenir present que està íntimament lligat a les realitats patriarcals que vivim. Calen unes institucions que no reprodueixin les hostilitats i la invisibilització que pateixen aquestes dones en el seu dia a dia i que puguin donar resposta a les necessitats que tenen com a supervivents. “El sensellarisme femení té moltes cares: són dones, mares, víctimes de violència, són dones migrades, racialitzades, que viuen amb problemes de salut, etc. Però a la vegada, també són dones fortes, valentes, lluitadores, que han passat per moltes situacions i que han sobreviscut. Per tant, hem de tenir clar que el sensellarisme femení és interseccional i que cal una mirada integral, amb orientació reparadora i empoderadora”, afirma l’Elena.
