Opinió
Marta Barahona Orpinell (Gerent de l’Hospital Plató)
Estem a desembre de 2019 i esclata una epidèmia a la Xina per un nou virus provoca una nova malaltia, la COVID-19. Mai, ni en els nostres pitjors malsons vam pensar que arribaria a casa nostra, ni quan dos mesos després ho vam tenir a tocar, a Itàlia.
A finals de febrer comencem a veure els primers pacients d’un virus desconegut, tant en el seu comportament com en el seu tractament, i el 9 de març es desencadena el pitjor dels escenaris que ens podíem imaginar: ens trobem davant d’una nova malaltia, molt contagiosa i amb un pronòstic incert. S’inicia una crisi sanitària sense precedents.
A l’Hospital Plató en quinze dies patim una gran transformació, i no només en l’àmbit estructural, sinó també en l’àmbit professional i de gestió. Suspenem tota l’activitat programada i creem tres plantes per a pacients en situació d’aïllament, arribant a triplicar els nostres llits de cures intensives i duplicant el servei d’urgències per poder atendre a pacients covid i no covid de manera separada.
Aprenem que hi ha noves formes de treballar com la teleassistència, les visites telefòniques, les reunions virtuals i el teletreball, perquè l’hospital no s’atura i seguim mirant endavant. I paral·lelament comencem a treballar en el Pla de Recuperació 2020, enfocat a assolir la màxima activitat amb la màxima seguretat.
Durant aquests gairebé tres mesos hem après i desaprès cada dia, hem intentat gestionar amb agilitat mantenint els valors del nostre Hospital i, sobretot, hem tingut cura de les persones, professionals, pacients i famílies.

La incertesa davant una nova malaltia
El més dur d’aquesta crisi ha estat la incertesa, la por al que ens és desconegut i a una nova malaltia. També el patiment de pacients i famílies, la soledat, els comiats i la sobrecàrrega física i emocional dels nostres professionals. Hem patit molt, sobretot al principi, quan no teníem els materials suficients, en especial els equips de protecció per professionals. A més a més, el pronòstic i l’evolució de la malaltia era incert i això dificultava la nostra gestió. Hem posat a prova la nostra adaptabilitat i gestió del canvi dia a dia.
La part positiva és que de nou, les persones professionals han estat a l’altura, s’han enfrontat a la covid-19 sortint de la seva zona de confort, amb professionalitat, treball en equip, coratge, companyonia, generositat i compromís. Hem tingut por, però no hem defallit. A totes elles, GRÀCIES!
D’aquesta situació d’excepcionalitat viscuda ens emportem una gran lliçó, un enorme agraïment i la confiança en la professió sanitària i la societat, que ens ha fet costat per combatre la cadena de contagis per coronavirus.
Gestionar en temps de pandèmia un Hospital no ha estat fàcil per l’equip de direcció. Decisions àgils, a vegades controvertides i desfer el decidit per tornar a començar, ha estat el nostre dia a dia. Però ara toca tornar a la normalitat i intentar fer balanç i autocrítica de tot allò que hem fet i podríem haver fet d’una altra manera. El cansament és present després d’aquest període tan intens, però la nostra sanitat i les persones professionals han demostrat i demostren cada dia que seguiran lluitant i endavant. Mentre passejo pels passadissos de l’Hospital m’adono del que hem fet i el que hem aconseguit, del camí que encara ens queda i de l’orgull que sento per formar part d’aquest equip.
Ara és el moment de la societat, que ha de parlar, defensar i valorar un sistema sanitari públic, perquè surti enfortit d’aquesta crisi, i sobretot reconèixer a les persones professionals sanitàries, que estan ara i sempre al costat de la ciutadania.