12.8 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

La magrana

Salut i nutrició

Marta Castells

El magraner o mangraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana, procedent del nord d’Àfrica o d’Àsia occidental. El magraner és freqüent a Catalunya (excepte en comarques Pirinenques) i al País Valencià. Plantat en horts i jardins, està assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses.

Punica, nom antic de la regió on es trobava Cartago, i granatum, granat, que té grans. El mot magrana també ve del llatí malum granatum, poma granada, que té grans.
La magrana és una de les primeres fruites cultivades per la humanitat i un símbol de fertilitat. Aquesta fruita es coneix d’ençà dels egipcis (2500 aC) que enterraven les persones amb una magrana per desitjar-los abundància i poder a l’altra vida. Els grecs i els romans la van incorporar a la dieta habitual i atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor Afrodita. Els jueus creuen que és símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. A l’Orient mitjà, la magrana està vinculada a la fertilitat i és un present que es fa als nuvis per desitjar-los molta descendència.

La magrana és una fruita de 7 a 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal amb moltes llavors. La part comestible són les llavors. A l’hemisferi nord, madura a la tardor de setembre a novembre.

La magrana és una de les primeres fruites
cultivades per la humanitat i un símbol de fertilitat

La magrana destaca perquè conté molta aigua (més del 80%) i és baixa en sucres. És un fruita antioxidant (més que el te verd), depurativa, diürètica, tònica cardíaca i és un gran remei per a malalties circulatòries i l’asma. Conté bones quantitats de zenc i manganès, potassi i calci. També és rica en vitamines com la provitamina A, la vitamina C i B2 ( fa que sigui indicada per a inflamacions de la boca i dels ronyons), B3 (afavoreix el bon funcionament del sistema digestiu) i B9. Els dos aminoàcids essencials que té (la metionina i valina) la fan indicada per a problemes hepàtics i el seu suc és bo en casos de diarrea.
La magrana s’ha utilitzat en medicina tradicional xinesa en les cures de regeneració i neteja interna. També per tractar afeccions del sistema digestiu, enfortir les genives i alleugerir úlceres bucals. Les gàrgares amb suc de magrana ajuden a millorar la tos seca de coll, és eficaç en cas de febre, diarrees i còlics (utilitzant només els granets vermells). S’utilitza també com a fruita vermífuga per eliminar els paràsits intestinals, ja que conté alcaloides, que la fan especialment efectiva.

A LA CUINA

És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s’empra sovint en la preparació de postres, és molt vistosa, proporcianant elegància a alguns plats com les amanides. Combina bé amb fruits secs, llavors i tofu. També dóna un toc de color i sabor als plats.

El sabor de la magrana varia segons la varietat o el punt de maduració: pot tenir un sabor una mica insípid o lleugerament dolç fins a un punt amargant i fins i tot aspre.
La fruita es menja al natural, gra a gra, apartant la pell i les làmines blanques i amargants que separen les cel·les. Quan més grans siguin més sucosa serà la polpa. La pell ha de ser llisa i brillant sense cops ni marques.

La manera més efectiva de pelar-la és tallar-la per la meitat, agafar una de les meitats, i, sobre una plata gran, amb el tall cap avall, donar cops a la pell amb una massa de morter mentre girem la fruita amb l’altre mà.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.