Dimarts 05, març 2024
12.6 C
Sant Gervasi
12.5 C
Sarrià
Publicitat

La relació entre mobilitat ciclista i salut a les ciutats: menys medicines i menys morts prematures

Els experts Mònica Ubalde (ISGlobal) i Enric Prats (COMB) reflexionen sobre els beneficis de la mobilitat cicilista en la lluita contra el canvi climàtic

Publicat el 29.11.2023 0:57

Natalia Parejo

El dimecres 22 de novembre el Centre Cívic Vil·la Urània va acollir una xerrada sobre la mobilitat ciclista i la relació d’aquesta amb la salut. La jornada va comptar amb dos especialistes en el tema que aportaven una mirada científica. D’una banda, la biòloga, doctora en biomedicina i membre de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Mònica Ubalde, i de l’altra el metge i membre del Grup d’Acció Climàtica i Salut Planetària del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Enric Prats.

Publicitat

També hi van assistir diversos veïns del barri, molts formen part de plataformes ciclistes, i d’altres són interessats en la matèria. El que tots tenien en comú era l’afany per adoptar eines i transformar el futur en un espai més sostenible i respectuós amb el planeta.

Publicitat

Les polítiques públiques i el disseny urbà

Avui en dia tot és política, fins i tot la manera en què estan construïdes les ciutats. “Són les polítiques públiques les que determinen el disseny urbà i les que poden impulsar el canvi d’aquest“, deia Mònica Ubalde en la seva presentació. La forma en què es reparteix l’espai públic té molt a veure amb la salut, i es calcula que aproximadament entre “un 60% i 70% d’aquest espai està dedicat al trànsit d’automòbils”, sigui amb vehicles aparcats o en moviment.

També cal posar en relleu que en nombroses ocasions, quan es pensa en contaminació, es tendeix a considerar la pol·lució de l’aire. Però la contaminació va molt més enllà, i també s’ha de tenir en compte, per exemple, l‘acústica, que és molt abundant en ciutats com Barcelona.

Gairebé al principi de la seva intervenció, Ubalde afirmava que “els impulsors de la salut a les ciutats venen de fora del sistema sanitari“, fent referència a tots aquells activistes i apassionats, en aquest cas, de la mobilitat ciclista, sovint petites associacions o col·lectivitats, que lluiten per promoure un canvi i materialitzar-lo. Per a totes aquestes persones, no es tracta de viure en un futur a base de medicines, sinó de “prevenir i aconseguir viure d’una manera més saludable en el futur.”

Mònica Ubalde en la seva presentació © Natalia Parejo

La perspectiva científica i la mobilitat ciclista

En primer lloc, i potser és un fet més obvi, anar en bicicleta de manera regular millora la salut cardiovascular i redueix el risc de mortalitat, gràcies a l’activitat física. Però si ens centrem en les evidències científiques, les dades són concises. Si un 40% dels viatges en cotxes en l’àrea metropolitana de Barcelona es fessin en bicicleta, es podrien prevenir almenys 28 morts prematures cada any gràcies a la reducció en la contaminació atmosfèrica. I com s’ha exposat prèviament, no únicament es parla de pol·lució a l’aire, ja que els dies sense cotxes els nivells de soroll s’arriben a reduir fins en 10 decibels, incidint així en la contaminació acústica.

Altrament, la bicicleta no depèn de combustibles fòssils, fet que es trasllada en una disminució de l’escalfament global. Si ho traduíssim a números en una situació on el 40% dels viatges en cotxe passen a fer-se en infraestructures ciclistes, les emissions de diòxid de carboni (CO₂), es podrien arribar a reduir en 200.000 tones l’any. A més, la seguretat viària també és un tema relacionat, ja que la mobilitat activa en bicicleta “suposa una pacificació en el límit de velocitat, i en conseqüència, una reducció en els sinistres o accidents”, explica Ubalde.

Mònica Ubalde i Enric Prats durant la xerrada © Natalia Parejo

Morts prematures provocades per factors ambientals

Les morts prematures per factors ambientals fan referència a totes aquelles defuncions que es podrien haver evitat en cas que les condicions ambientals fossin millors. Cal fer una diferenciació, per exemple, no se sol dir que una persona ha mort per contaminació -únicament hi ha un cas a escala global al Regne Unit-, “però sí que es pot fer una estimació de quantes persones han perdut la vida per factors relacionats amb la contaminació o perquè les característiques ambientals són perjudicials”.

Les dades aportades per Enric Prats són reveladores. Aquest any, sis dels nou límits planetaris, que delimiten un àmbit d’activitat segura pels éssers vius respecte a la resiliència de la biosfera, s’han vist superats. I dos anys enrere, el 2021, es calcula que el 97% de la població mundial va estar exposada a concentracions de partícules fines per sobre de la pauta de salut establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La mateixa organització feia públic que el 23% de les morts globals són causades per factors ambientals. I si encara concretem més, són 6.500.000 defuncions cada any que es relacionen amb la contaminació de l’aire i les condicions ambientals.

Contingut relacionat:

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.