El Faristol
Eduard Sant i Chalois (@eduard_sant)
Del 7 al 14 de maig s’ha celebrat a la nostra ciutat la vint-i-quatrena edició del festival Barcelona Poesia. El passat 14 de maig, aquest festival va fer aturada a Casa Orlandai per acollir el concert de la formació manresana Jo Jet i Maria Ribot.
Amb les entrades esgotades des de dies abans, la petita però acollidora sala d’actes de Casa Orlandai, reduïda al 50% d’aforament per seguir les directrius del Procicat, rebia els espectadors en un escenari íntim on destacaven tres simulacions de finestres d’una casa.
Sense fer soroll mediàticament, de mica en mica, Jo Jet i Maria Ribot han anat guanyant el respecte del sector musical a casa nostra gràcies a les seves propostes íntimes musicalment acompanyades per lletres de cançons que són pura poesia.
En aquesta ocasió, venien a presentar el seu tercer treball Sant llorenç (u98 Music,2020), publicat al febrer del passat any: com molts artistes, un any més tard és quan realment el poden dur de gira. Sant llorenç, el títol del qual evoca al poble de Sant Llorenç de Moruny (Solsonès), a part de ser el lloc on s’han escrit les cançons, és un clar homenatge al lloc on s’han produït les històries viscudes. Al llarg dels nou temes que componen, Jo Jet i Maria Ribot descriuen enyors d’estius d’infantesa, llegat que deixa el pas de les generacions sobre les persones, els llocs i la societat.
Amb uns deu minuts de cortesia de retard, els nostres protagonistes, acompanyats per Josep Cordobés a la bateria, van aparèixer sobre l’escenari rebuts amb una sonora ovació. Al llarg d’una hora llarga d’actuació, van anar repassant d’inici a fi el disc que venien a presentar, però sense oblidar composicions anteriors. De mica en mica, la sala s’anava contagiant de l’atmosfera especial que evoca Sant llorenç i del viatge generacional que anaven transmetent els temes d’aquest punt d’enyor. La càlida i a la vegada íntima veu de Maria Ribot es compenetrava amb el so de la guitarra i amb la veu més greu de Jo Jet creant un diàleg no només creïble, sinó a la vegada fascinant. I una peculiaritat d’aquest treball i del seu corresponent directe recau en la incorporació de Josep Cordobés a la bateria: la bateria no està pensada per configurar un trio (com seria el més habitual), sinó que busca seguir una estructura ben marcada per donar un so més intens a les composicions. I ho van aconseguir.
Un dels moments claus del concert es va produir a mitja actuació amb el trio de cançons format per “Dies Claus”, “Va Calant” i, sobretot, una expressiva i contundent versió de “Guerra Experta” que fins i tot van deixar exhaust per uns segons els nostres protagonistes. Aquestes intenses interpretacions van provocar la consegüent ovació del públic present.
Per últim, un element interessant en la part atrezzo del directe el vam trobar en les llums de les finestres que s’il·luminaven i canviaven de color segons la intensitat del so de la bateria de Josep Cordobés.
Es diu que un fet val més que mil paraules, perquè en aquest cas seria l’emoció que van experimentar Jo Jet, Maria Ribot i Josep Cordobés en acabar el concert.
