La necessitat de pertànyer

Opinió

Glòria Vilalta

Ja fa un any i mig que vivim una part de la setmana a Vilada, un petit poble del Berguedà. Es van encendre els llums de l’arbre de Nadal. Ha estat una festa, acompanyada de la coral del poble i d’una fira artesanal.

És bonic contribuir a la festa -en el meu cas en la coral- i anar-te sentint part del poble, encara que vinguis de Barcelona i faci poc que hi ets.

Això em fa reflexionar sobre la necessitat que tenim de pertànyer, de formar part d’algun grup, d’algun lloc, d’alguna cultura, d’alguna manera de pensar. Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. 

Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats. Crec que és una de les coses que hem vingut a descobrir aquí, en aquesta vida. Som llum i tots venim de la llum, i per tant formem part del mateix. 

Arribar a això, però, no és fàcil. Sovint ens sentim separats i necessitem no estar-ho. De fet, la socialització és una de les fonts de felicitat més importants. Fa uns dies, una amiga em va enviar una fotografia d’un estudi del 2023 publicat a la revista Neurology, en el qual s’explica que l’aïllament social produeix atròfia cerebral. Ara reflexiono que els eremites deuen sentir-se bé sols perquè se saben units a Déu.

A casa

Aquesta necessitat també la tenim amb la nostra llar. Necessitem arribar a casa i sentir que és el nostre lloc, que hi pertanyem. Necessitem trobar el nostre lloc i poder-lo gaudir. En el poble o ciutat on vivim, en la nostra llar, en la nostra feina, en el nostre cos, i en la nostra vida.

Per tant, és important que sentim que la casa és “amiga”, que és un lloc on volem estar, un lloc que sentim proper i “nostre”. Perquè de fet, ho pensem o no, ho és. I si ho sentim, és més fàcil tractar-la bé i tenir-la en compte.

És des d’aquest paral·lelisme i correspondència, des d’on m’agrada treballar, ja que per a mi, és el que dona sentit al que faig.

Com és a dins és a fora, com és a fora, és a dins.

En aquest nou any que ha començat, us desitjo que us sentiu “com a casa a enlloc”.

Feliç 2026!