Opinió
Glòria Vilalta
Fa uns dies, aprofitant la baixada del fred, vam animar-nos a arreglar l’exterior de la casa. Bàsicament, el tros més proper, l’espai on tenim algunes plantes i flors. No sé si el puc anomenar jardí, encara. Està en procés…
Hi ha dies, que una sent més la necessitat de buidar, netejar, endreçar. I aquell era un d’aquests dies. Devia necessitar més claredat mental.
Estava arrencant algunes herbes que estaven entremig dels rosers, quan em va venir el pensament de què simbolitza el jardí.
Tot, absolutament tot, té un simbolisme per nosaltres, propi de cadascú. Però també hi ha un simbolisme que s’anomena universal, perquè va més enllà del temps i l’espai. Un simbolisme que transcendeix les nostres interpretacions, cultures i èpoques.
Per posar un exemple, un arbre simbolitza la relació entre els tres mons –l’inferior, el terrenal i el superior-. Simbolitza també un eix.
Aquesta és part d’una imatge del llibre de N. Spineto, Los símbolos en la historia del hombre, en la que veiem l’expressió gràfica d’aquesta simbologia en diferents cultures. Podem veure diferents signes, però el significat profund, el què simbolitzen, és el mateix en totes.
Tornant al jardí, el seu significat simbòlic a escala de simbologia universal seria: “lloc on la matèria està endreçada, símbol de la consciència davant l’inconscient (selva)”.
Depenent de les cultures i el context, però, també se li han donat els següents significats: fertilitat i renovació, canvis, el cicle vital, el món interior, o un lloc de pau o connexió amb el món espiritual.
No sé si necessitava més consciència o què em va moure, però tinc clar que de la mateixa manera que necessito harmonia a l’interior, també en necessito a l’exterior, perquè com és a dins és a fora i com és a fora és a dins 😉
