Els Jardins Inèdits
Ignasi Viladevall
Les delicades i duradores petúnies es cultiven com anuals per les seves abundoses flors. La floració sol ser desbordant des de la primavera fins a mitjans de la tardor. Quan la petúnia està curulla de flors, sembla que tota ella tremoli amb un lleu somriure. No deixa cap dubte que explica històries que podem veure projectades a la imaginació. En bufar el vent, aixeca onades de color. Un altre miracle de la primavera! Plena a vessar de flors, fa goig. Cada racó és un univers de subtileses. Llàstima que la humitat i els primers freds la malmetin. Sembla com si s’adonés de les hostilitats de la meteorologia. Ai, quina cara més amoïnada quan s’hi posa la rosada o arriben els primers freds. Arribat a un cert punt, no fa bona cara. Però tant se val.
Originari de Sudamèrica, el gènere Petunia inclou unes 35 espècies. Són plantes compactes de fulles toves i flors atrompetades, solitàries, àmplies, amb cinc lòbuls. N’hi ha de molts colors, la flor i nata de les petúnies ve amb pètals de color d’espígol, com d’ametista. Tots els híbrids de jardí són perennes de vida curta que es tracten com anuals; anual vol dir que dura un any, o que succeeix cada any. L’espècie axillaris dona flors blanques, perfumades de nit. A l’estiu atrau molt pel seu aroma encisador.
No és arriscat suposar que ens fa més felices les hores. Però aquest “ara” que vivim ja no el tornarem a viure, se l’emporta el corrent del temps inexorable. No és que la petúnia sigui una tiquismiquis, però és necessari eliminar les flors marcides per prolongar-ne la floració. Cal anar amb compte amb el rec, li disgusta la humitat. Tota xopa, llefiscosa, és una pupes. Si no se li fa gens de cas, li entra una pila de sotracs. A banda, cal vigilar les fulles. Les taques foliars són símptoma de malalties com la botrytis, que cobreix fulles, tiges i flors de floridures. L’aranya vermella envolta el fullam de fines teranyines i el temible pugó s’agrupa en colònies per alimentar-se de la saba de la planta, segregant una melassa que atrau les formigues. Llavors és necessari posar-la en tractament, s’ha de fer alguna cosa. Cada any passa el mateix, però tant hi fa. Feines que mai no acaben ni duen enlloc… Sísif.
Mentrestant, havíem arribat al rigorós hivern. Quan les petúnies sucumbeixen, per tot arreu hi domina el verd rúfol. És fàcil de notar que el jardí pren un aire intemporal. Cada forma varia, perquè tota forma no és sinó creació de la llum i la llum no és més que moviment que crea històries, i amb les històries, pel·lícules. A la primavera tot torna a recomençar, les plàntules nascudes de llavors, que després d’un mes es trasplanten, venen a ser com petites cuques de llum. La jardineria és el goig que ens ha estat donat perquè no ens trasbalsi ni turmenti el pas del temps. Alguna cosa fa pensar que les petúnies no moren mai, em ve al cap que només canvien.
Noms: Català: Petúnia / Castellà: (Petunia)
Nom científic: Petunia x hybrida
Floració: maig-octubre
Utilització: balcons, terrasses, finestres, talussos, rocalles
Descripció: planta híbrida de jardí, anual en cultiu, baixa i estesa, una mica viscosa, proveïda de fulles alternes, allargades o arrodonides. Flors en forma d’embut, de colors variats, amb pètals proveïts de venes, jaspiats o monocromats, amb les vores ondulades o rivetejades
Exposició i terreny: a ple sol, en substrats rics en nutrients
Rec: abundant, no freqüent
Ambient: Vol molt de sol. És sensible a les gelades i les baixes temperatures.
Multiplicació: mitjançant llavors cap a mitjans del mes de març
