Dijous 25, juliol 2024
27.5 C
Sant Gervasi
27.5 C
Sarrià
Publicitat

La plaça de Calvó a la part alta de la Bonanova

Situada en una zona residencial i de serveis, sorprèn l'aparent deixadesa de la plaça, en un indret amb una urbanització molt bàsica

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el 15.6.2023 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

La plaça de Calvó està situada en l’encreuament dels carrers Jesús i Maria amb el dels Quatre Camins, a la part alta del barri de la Bonanova. Quatre Camins és un dels vials més antics del barri, ja que havia estat el camí vell de Sarrià a Sant Gervasi. El fet d’anar per un indret elevat, al límit d’un pla amb poc pendent a la falda de Collserola, li permetia anar superant els torrents i rieres que s’anava trobant i que, més avall, per on ara hi ha el passeig de la Bonanova, eren més cabalosos i provocaven barrancs més profunds. Així, entorn d’aquest camí, s’hi van anar construint torres senyorials com Bellesguard, Pedralbes o Veciana, i masos d’origen medieval com Can Cansé o Can Canals.

Publicitat

A principis del segle XX, s’inicià la construcció del monestir i l’església de Valldonzella, de l’ordre femení cistercencs, en la finca de la marquesa de Moragas, una de les principals propietàries de la zona. L’administrador de Moragas va ser Francesc Calvó i Brossa, d’aquí la dedicació de la plaça. Una de les entrades al monestir és per la plaça, i la seva urbanització, el 1922, coincideix amb l’any que es van acabar de fer les obres. A la plaça, a la cantonada amb el carrer de Dominics, hi ha una destacada casa modernista. Anys més tard, el 1946, a la cantonada amb el carrer dels Quatre Camins, a llevant, l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat va projectar i construir la seva casa familiar, on també hi havia l’estudi d’arquitectura.

Publicitat

La plaça Calvó està situada en una zona residencial i de serveis, on hi ha edificis escolars vinculats a La Salle i a la Universitat Ramon Llull, geriàtrics, cases de religiosos i, a prop, la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sarrià – Sant Gervasi. Sorprèn, en un indret tan exclusiu, l’aparent deixadesa de la plaça Calvó, amb una urbanització molt bàsica.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.