Nomenclàtor
Jesús Mestre
Els terrenys que va alliberar el parc d’atraccions del Turó Parc, que va tancar les portes el 1929, van permetre anar urbanitzant el Camp de Galvany, tot configurant l’actual barri del Turó Parc. El primer sector que es va urbanitzar, als anys trenta, va ser entorn dels Jardins del poeta Eduard Marquina, amb els carrers que l’envolten i l’avinguda de Pau Casals, que connecta el barri amb la Diagonal.
Tanmateix, bona part del barri, sobretot els voltants de Piscines i Esports, no es va urbanitzar fins unes dècades després. Va ser important la decisió de fer una plaça que ajudés a ordenar el trànsit dels carrers Ganduxer i Modolell, que només tenien com a sortida el carrer Francesc Pérez-Cabrero.
En la configuració definitiva de la plaça, va haver-hi la influència el bisbe Gregorio Modrego, que havia decidit l’any 1945 crear 30 noves parròquies a Barcelona. Una d’elles havia de ser la del Turó Parc i, provisionalment, el 1948 es va situar en uns baixos de la plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià), mentre es construïa el temple definitiu.
El projecte s’inicià el 1952, coincidint amb el Congrés Eucarístic, quan també es va aprovar l’ordenament de la plaça. A insistència del bisbe, el temple es va fer al mig de la plaça: la primera pedra es va posar el 1954. A poc a poc, es va anar edificant un projecte molt ambiciós, sota la supervisió de l’arquitecte Bartomeu Llongueres. Així i tot, el 1973 les obres es van aturar i no van continuar fins al 1993, quan l’arquitecte Jordi Bonet i Gari, veí del barri, les va acabar simplificant el projecte inicial.
Els anys seixanta i setanta, la plaça també es va conèixer com la ”plaça de l’hòstia”, tant per la seva forma rodona com pels accidents que s’hi produïen en derrapar els cotxes que baixaven a molta velocitat per Ganduxer. Avui, la plaça és un potent centre comercial que compagina el comerç de proximitat de barri amb establiments de qualitat.
