Dimarts 19, març 2024
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

La plaça de Sant Vicenç, un dels espais més emblemàtics de l’antic Sarrià

Fins a finals del segle XIX, es coneixia amb el nom d’Unió

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el 29.1.2021 13:30

Nomenclàtor

Jesús Mestre

És un dels espais emblemàtics de l’antic Sarrià. Es va formar en la cruïlla dels carrers Cornet i Mas i de Mañé i Flaquer, a partir de l’urbanització d’uns terrenys de Josep Bosch i Canet, segons plànol aprovat per l’Ajuntament de la vila l’any 1836. En el plànol d’Ildefons Cerdà, de mitjans XIX, la plaça està gairebé tota edificada. Fins a finals del segle XIX, es coneixia amb el nom d’Unió. Tot i així, també se la coneixia amb el mal nom de la “plaça del magre“, tot i que desconeixem per quin motiu.

Publicitat

La majoria de cases eren de caràcter popular: hi vivien sobretot jornalers, paletes i fusters. Però a la part nord, a l’esquerra, hi havia un col·legi, primer el Colón del professor Masvidal i, posteriorment, l’Acadèmia Giner, del professor Francesc Giner Sirera, nascut a Murla, a la província d’Alacant. Al costat dret de la plaça, també mirant al nord, hi havia la fusteria Estrada, una de les de més anomenada de Sarrià. S’havien especialitzat en la construcció de funiculars i andròmines similars, com l’avió de les atraccions del Tibidabo. Finalment, al costat de llevant, una gran finca trencava el caràcter popular del lloc; era d’uns parents de la família Galve que vivien al carrer Jaume Piquet 23 (avui la Casa Orlandai).

Publicitat

Com era costum a les places, hi havia una font que ja estava construïda el maig del 1854. Però no era la font que ara es pot veure, ni estava en el mateix indret. De fet, va canviar de posició i de forma diverses vegades. Sembla que l’actual escultura de Sant Vicenç prové d’una altra font: la que hi havia a la plaça Sarrià i que es va haver de desmuntar a principis del segle XX, quan es va unir el passeig de la Bonanova amb el de la Reina Elisenda.

La fotografia és un muntatge a partir de dues fotografies fetes el mateix dia, cap al 1920, procedents del Fons de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià). S’hi pot veure la font a la dreta de la plaça. També hi ha uns cavallets i s’hi esdevé un acte no identificat, però que ha atret força gent i, fins i tot, fotògrafs.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.