Nomenclàtor
Jesús Mestre
És un dels espais emblemàtics de l’antic Sarrià. Es va formar en la cruïlla dels carrers Cornet i Mas i de Mañé i Flaquer, a partir de l’urbanització d’uns terrenys de Josep Bosch i Canet, segons plànol aprovat per l’Ajuntament de la vila l’any 1836. En el plànol d’Ildefons Cerdà, de mitjans XIX, la plaça està gairebé tota edificada. Fins a finals del segle XIX, es coneixia amb el nom d’Unió. Tot i així, també se la coneixia amb el mal nom de la “plaça del magre“, tot i que desconeixem per quin motiu.
La majoria de cases eren de caràcter popular: hi vivien sobretot jornalers, paletes i fusters. Però a la part nord, a l’esquerra, hi havia un col·legi, primer el Colón del professor Masvidal i, posteriorment, l’Acadèmia Giner, del professor Francesc Giner Sirera, nascut a Murla, a la província d’Alacant. Al costat dret de la plaça, també mirant al nord, hi havia la fusteria Estrada, una de les de més anomenada de Sarrià. S’havien especialitzat en la construcció de funiculars i andròmines similars, com l’avió de les atraccions del Tibidabo. Finalment, al costat de llevant, una gran finca trencava el caràcter popular del lloc; era d’uns parents de la família Galve que vivien al carrer Jaume Piquet 23 (avui la Casa Orlandai).
Com era costum a les places, hi havia una font que ja estava construïda el maig del 1854. Però no era la font que ara es pot veure, ni estava en el mateix indret. De fet, va canviar de posició i de forma diverses vegades. Sembla que l’actual escultura de Sant Vicenç prové d’una altra font: la que hi havia a la plaça Sarrià i que es va haver de desmuntar a principis del segle XX, quan es va unir el passeig de la Bonanova amb el de la Reina Elisenda.
La fotografia és un muntatge a partir de dues fotografies fetes el mateix dia, cap al 1920, procedents del Fons de la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià). S’hi pot veure la font a la dreta de la plaça. També hi ha uns cavallets i s’hi esdevé un acte no identificat, però que ha atret força gent i, fins i tot, fotògrafs.