Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
En aquest lloc era límit entre els municipis de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles, i coincidien les rieres de Sant Gervasi i de Cassoles que, un cop unides, seguien per la riera de Sant Miquel fins a arribar a la Rambla de Barcelona. Segons recull Julià Guillamon en la biografia sobre Perucho (Joan Perucho, cendres i diamants, p. 44), a mitjan segle XIX, a aquest espai es van traslladar els corrals que abans hi havia a tocar del Portal de l’Àngel, a l’entrada de Barcelona. Els Jordana, parents de Perucho, eren tractants de bestià de Gràcia i deixaven els animals en corrals que tenien en aquest descampat.
Des de principis del segle XX hi ha diversos projectes per ordenar aquest espai però no és fins al 1917 quan s’aprova fer una plaça. Aleshores hi passava el ferrocarril de Sarrià i hi havia l’estació de Gràcia, que era a l’aire lliure. El 1925 es va començar a soterrar les vies i l’estació del tren, i es planifica una àmplia avinguda de 30 metres d’amplada, la Via Augusta. Seguint amb el fil romà, la plaça es va batejar com a Gal·la Placídia, emperadriu romana filla de Teodosi el Gran, nascuda a final del segle IV. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, Alaric va fer presonera Gal·la a qui casà amb el seu fill Ataülf, que establí la cort a Barcino.
A la fotografia aèria (del fons Angelini), de principis dels anys seixanta, si veu una plaça diferent de l’actual i el solar on poc després es va construir l’edifici Autopistes, a la cantonada amb Travessera, entre la plaça i el carrer Regàs.
