La vocal de lis
Maria Rosa Godes
Fa tres dies que no para de ploure, una pluja, seguida, constant, i els núvols baixos ho cobreixen tot, ni tan sols el Tibidabo no es veu. Sento una gran nostàlgia. I precisament ara mateix m’acaben de trucar de la revista del barri “El jardí de Sant Gervasi” dient-me si volia col·laborar, com l’any passat, amb una crònica o uns records de la Festa Major de Sant Gervasi del mes de juny que ja és a tocar. Recordo que ho vaig fer amb gran il·lusió perquè vaig tornar a reviure la meva infantesa plena de candor i recordo també que al final de l’escrit acabava dient que aquelles Festes Majors, ai aquelles, ja mai més no tornaran!
Pot ser la pluja de tants dies, pot ser que tornar a recordar altre cop coses remotes, sé que m’ompliran l’ànim, encara més, de melangia, i penso declinar la invitació, quan de sobte m’adono que és millor descriure el que veig en aquests moments, moments que tampoc ja mai més no tornaran perquè res es repeteix!
Segueix plovent, una pluja fina i mansa que deixa els vidres tacats de gotes tan petites com agulles de cap. El cel és d’un gris clar, delicat. La pluja fa com una boirina que difumina les teulades enxarolades d’aigua, i més enllà els pins del Putxet, d’un verd fosc, m’apareix el paisatge d’un quadre. Miro i miro des del balcó. Els plàtans de la vorera es veuen lluents i nets; la pluja és tan fina que ni les fulles es mouen. Tot fa tristesa. Una tristesa llunyana com el paisatge enterbolit pels fils de la pluja que de tant fins i brillants semblen teranyines al sol. Tot el que veig es perd, de tan transparent, més enllà dels seus límits. La pluja, sense remor, grisa, fràgil, m’amara el sentiment i em deixa una especial salabror a la boca. Plou.
‘Sota la catifa’
La sala d’actes de la Casa Sagnier va quedar petita el 18 de maig per acollir la presentació del llibre Sota la catifa. Relats inquietants, de Gervasi S. Sarrià, autor de difícil localització. Autors, lectors i amics de l’editorial La vocal de lis van seguir atents una amena sessió conduïda amb gràcia i destresa per Angelique Pfitzner, una reconeguda autora de novel·les d’intriga. Sota el pseudònim Gervasi S. Sarrià s’aixopluguen fins a 15 autors diferents, entre els quals hi ha Maria Rosa Godes, Joan Maria Pont Bel, Mariarosa Ramoneda, Aurora Casado, Carme Andreu, Inés Tell o José María de Arquer. Molts d’ells van participar activament a la presentació, interpelats per l’Angelique o per la Imma Domenech, l’editora.
A ‘Sota la catifa’ hi caben històries inquietants i inesperades, absurdes i desconcertants… Són històries embolcallades en forma de poema, microrelat, conte curt i relat llarg. La varietat de temes, veus i escenaris que configuren aquesta obra tracen amb originalitat i un toc de gosadia un fresc de la vida quotidiana, diversa, complicada i a vegades inversemblant. En poques setmanes, ja que va ser presentat per Sant Jordi, el llibre ha tret la segona edició.
‘La locura de las mariposas’
El 26 de maig es va presentar al passatge Arcàlia el llibre ‘La locura de las mariposas’, de Marina Hidalgo, a càrrec de l’escriptora M. Rosa Godes. El llibre narra una història de principis del segle XVII dins d’una altra història de principis del segle XXI, subtilment entrellaçades per un mateix motiu i amb un clar objectiu que penja entre la bruixeria i la malaltia mental.
Alba, la protagonista contemporània, descobreix un diari que l’aproparà a una avantpassada convertint-se així en el fil conductor de dos temps. L’obsessió per vetllar la memòria de Margarida la portarà a buscar la justícia entre misteris, amors, persecucions… I tota aquesta passió vestida amb el símbol de les papallones. L’eterna recerca de respostes.
