Reportatge
Roser Díaz
Si voleu adoptar o apadrinar un gos o un gat, a Barcelona hi ha dues protectores. Una a la Rabassada i l’altra al carrer de Guarda Anton: la Lliga per a la protecció d’animals i plantes de Barcelona. La protectora de la Rabassada és de caràcter públic i empara gossos que es troben al carrer o que per alguna circumstància els condueixen fins allà els Mossos d’Esquadra. La del carrer Guarda Anton (a prop de l’avinguda del Tibidabo) és de caràcter privat: els animalets que tenen, gossos i gats, provenen de donacions perquè, per diverses circumstàncies, els seus amos no els poden atendre.
Una protectora amb història: Guarda Anton
Enric Solé és l’encarregat. Explica que la història de la protectora és difícil de seguir. Els documents originals de constitució es van perdre, i només a l’arxiu de Sant Cugat se’n pot trobar alguna informació. Diu que el fundador de l’associació va ser el Comte de Sert, l’any 1944. Aquest noble vivia en una casa de l’avinguda Tibidabo i era propietari dels terrenys de l’actual protectora. Es desconeix si l’ús inicial va ser per a animals propis o bé ja es va constituir com un centre d’acolliment. La societat fundadora la integrava el Comte de Sert, un veterinari militar i un tinent (president, secretari i tresorer). L’any 1969 es va fer la declaració de societat d’utilitat pública. Als anys 80 es va construir una estructura nova amb aportacions populars i de famosos de l’època. Quan el Comte de Sert va morir, la gestió de l’entitat la va continuar la seva esposa. A la fi de l’any 1996, la gestió del centre va passar a una Junta composada per voluntaris. Des d’aleshores, cada tres anys es fan eleccions i s’escull d’entre els voluntaris de certa antiguitat una junta executiva amb un president.
Els animals i la seva problemàtica
A Catalunya, com al País Basc, no es permet per llei sacrificar els animals, fora que estiguin malalts i no hi hagi alternativa. A Guarda Anton es reben unes deu trucades diàries per sol·licitar que s’acullin nous animals, mentre que el ritme d’adopcions és d’aproximadament unes 40 al mes (entre 22 i 26 gossos i 12 i 14 gats). L’entrada d’animals és bastant regular al llarg de l’any, si bé hi ha dos pics petits: un a l’abril i al maig (animals regalats per Nadal) i un altre en arribar les vacances d’estiu. Actualment, la causa més comuna que obliga a portar els animals a la protectora són els desnonaments, les pressions pels lloguers de pisos (on els animals no estan ben vistos, o bé perquè els amos no poden pagar un habitatge i han de viure a una habitació), a part de les morts de propietaris amb la consegüent negativa dels hereus de voler atendre les mascotes.
Voluntaris, socis i padrins
Són tres figures les que sostenen la funcionalitat de la protectora. Els voluntaris fan tasques diàries de passeig i d’acompanyament dels animals, que surten un mínim de dos cops al dia. També hi ha un pati a la mateixa entitat, on poden córrer i relacionar-se. Molts voluntaris són socis o padrins. Els socis aporten 10 euros al mes en concepte de tasques de manteniment, menjar, neteja, etcètera. Aquestes aportacions, igual que les que fan els padrins, son per ajudar al manteniment del refugi. Els padrins focalitzen el donatiu a través d’un animal determinat, encara que evidentment les seves aportacions repercuteixen en el conjunt de la instal·lació. En aquest moment, hi ha 1.080 socis.
Tràmits per adoptar
Si es vol adoptar qualsevol dels animals, podem anar-hi personalment, o bé podem fer una elecció a través de la pàgina web www.protectorabcn.es. Després truquem al 934 170 124 per demanar hora. Ens presentaran l’animaló i ens explicaran la seva procedència i el seu caràcter. I també el podrem passejar una estona pel conèixer-lo una mica més. A la fi omplirem un contracte d’adopció i ens l’entregaran amb xip i esterilitzat, després d’un pagament simbòlic. Personalment, fa sis anys que vaig adoptar un gosset, i tinc una experiència immillorable. Ho recomano!
