Publicitat
spot_img

La Quinta de Sant Isidre

Construïda per Joaquim Lloret i Homs, és un exemple més de com l'arquitectura canvia d'ús a través dels anys i al mateix temps permet la seva conservació

Publicat el 1.10.2020 7:04

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Al número 13 del passeig Reina Elisenda de Montcada, destaca per la seva grandària una gran casa senyorial que va fer construir com a residència familiar Isidre Pons de Pascual el 1920. Va encarregar el projecte de la construcció a l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs (1890- 1988). Un arquitecte conegut de Barcelona, autor, entre d’altres obres, de la Clínica Barraquer de Barcelona i d’altres torres per a la burgesia catalana a la part alta de la nostra ciutat. Aquesta torre formava part d’un conjunt de residències que la família Pons va construir en aquell temps, i que lamentablement ja no existeixen. En els seus terrenys s’aixequen l’actual Escola Tècnic Eulàlia i la dels Sagrats Cors, i la torre que ens ocupa. 

Una torre que pertany al catàleg arquitectònic de la nostra ciutat amb nivell de protecció C, en el qual s’han de preservar els elements de façana, els espais nobles de vestíbul d’entrada, així com l’arbrat del seu jardí. L’edifici té un caràcter marcadament noucentista, en què destaca el torreó amb finestrals en forma d’arc a la part superior, que donen lleugeresa a aquest cos en cantonada. Un torreó de base quadrada que articula les dues façanes, gairebé simètriques, a cada costat. L’edifici s’assenta sobre un solar amb un fort desnivell provocat per la diferència d’alçades entre les avingudes de la Reina Elisenda i de J. V. Foix. Per salvar aquest considerable desnivell, hi ha una edificació contínua que serveix de base a tot el conjunt. Un gran mur de pedra a l’avinguda Foix, actualment en obres, es converteix en una gran base edificatòria amb grans finestrals en forma d’arc.

Publicitat

La torre té una superfície aproximada de 1.500 metres quadrats, i consta de planta baixa i dues plantes superiors, així com dues plantes inferiors semisoterrani. L’edifici ha passat per diferents usos: des de la residència familiar originària fins a oficines, i en l’actualitat com una clínica privada, la clínica Creu Blanca. L’any 2005, l’edifici es va ampliar per fer més gran la clínica amb un nou edifici comunicat amb l’edificació existent obra dels arquitectes Fina Alomar i de l’autor d’aquestes línies. Un nou edifici que perllonga el sòcol existent en l’avinguda Foix i que permet salvar part de l’arbrat del jardí. Al mateix temps, s’integra a la topografia per mediació d’una coberta enjardinada que possibilita el recorregut per tot el jardí. Es tracta, en fi, d’un projecte que pretén ser un conjunt unitari per adaptar aquesta antiga torre a les noves necessitats; i d’un exemple més de com l’arquitectura canvia d’ús a través dels anys i al mateix temps permet la seva conservació.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.cwork.cat

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí