Publicitat

La Quinta de Sant Isidre

Construïda per Joaquim Lloret i Homs, és un exemple més de com l'arquitectura canvia d'ús a través dels anys i al mateix temps permet la seva conservació

Publicat el 1.10.2020 7:04

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Al número 13 del passeig Reina Elisenda de Montcada, destaca per la seva grandària una gran casa senyorial que va fer construir com a residència familiar Isidre Pons de Pascual el 1920. Va encarregar el projecte de la construcció a l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs (1890- 1988). Un arquitecte conegut de Barcelona, autor, entre d’altres obres, de la Clínica Barraquer de Barcelona i d’altres torres per a la burgesia catalana a la part alta de la nostra ciutat. Aquesta torre formava part d’un conjunt de residències que la família Pons va construir en aquell temps, i que lamentablement ja no existeixen. En els seus terrenys s’aixequen l’actual Escola Tècnic Eulàlia i la dels Sagrats Cors, i la torre que ens ocupa. 

Una torre que pertany al catàleg arquitectònic de la nostra ciutat amb nivell de protecció C, en el qual s’han de preservar els elements de façana, els espais nobles de vestíbul d’entrada, així com l’arbrat del seu jardí. L’edifici té un caràcter marcadament noucentista, en què destaca el torreó amb finestrals en forma d’arc a la part superior, que donen lleugeresa a aquest cos en cantonada. Un torreó de base quadrada que articula les dues façanes, gairebé simètriques, a cada costat. L’edifici s’assenta sobre un solar amb un fort desnivell provocat per la diferència d’alçades entre les avingudes de la Reina Elisenda i de J. V. Foix. Per salvar aquest considerable desnivell, hi ha una edificació contínua que serveix de base a tot el conjunt. Un gran mur de pedra a l’avinguda Foix, actualment en obres, es converteix en una gran base edificatòria amb grans finestrals en forma d’arc.

Publicitat

La torre té una superfície aproximada de 1.500 metres quadrats, i consta de planta baixa i dues plantes superiors, així com dues plantes inferiors semisoterrani. L’edifici ha passat per diferents usos: des de la residència familiar originària fins a oficines, i en l’actualitat com una clínica privada, la clínica Creu Blanca. L’any 2005, l’edifici es va ampliar per fer més gran la clínica amb un nou edifici comunicat amb l’edificació existent obra dels arquitectes Fina Alomar i de l’autor d’aquestes línies. Un nou edifici que perllonga el sòcol existent en l’avinguda Foix i que permet salvar part de l’arbrat del jardí. Al mateix temps, s’integra a la topografia per mediació d’una coberta enjardinada que possibilita el recorregut per tot el jardí. Es tracta, en fi, d’un projecte que pretén ser un conjunt unitari per adaptar aquesta antiga torre a les noves necessitats; i d’un exemple més de com l’arquitectura canvia d’ús a través dels anys i al mateix temps permet la seva conservació.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.cwork.cat

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, amb un concert al Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí