Publicitat

La Quinta de Sant Isidre

Construïda per Joaquim Lloret i Homs, és un exemple més de com l'arquitectura canvia d'ús a través dels anys i al mateix temps permet la seva conservació

Publicat el 1.10.2020 7:04

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

Al número 13 del passeig Reina Elisenda de Montcada, destaca per la seva grandària una gran casa senyorial que va fer construir com a residència familiar Isidre Pons de Pascual el 1920. Va encarregar el projecte de la construcció a l’arquitecte Joaquim Lloret i Homs (1890- 1988). Un arquitecte conegut de Barcelona, autor, entre d’altres obres, de la Clínica Barraquer de Barcelona i d’altres torres per a la burgesia catalana a la part alta de la nostra ciutat. Aquesta torre formava part d’un conjunt de residències que la família Pons va construir en aquell temps, i que lamentablement ja no existeixen. En els seus terrenys s’aixequen l’actual Escola Tècnic Eulàlia i la dels Sagrats Cors, i la torre que ens ocupa. 

Una torre que pertany al catàleg arquitectònic de la nostra ciutat amb nivell de protecció C, en el qual s’han de preservar els elements de façana, els espais nobles de vestíbul d’entrada, així com l’arbrat del seu jardí. L’edifici té un caràcter marcadament noucentista, en què destaca el torreó amb finestrals en forma d’arc a la part superior, que donen lleugeresa a aquest cos en cantonada. Un torreó de base quadrada que articula les dues façanes, gairebé simètriques, a cada costat. L’edifici s’assenta sobre un solar amb un fort desnivell provocat per la diferència d’alçades entre les avingudes de la Reina Elisenda i de J. V. Foix. Per salvar aquest considerable desnivell, hi ha una edificació contínua que serveix de base a tot el conjunt. Un gran mur de pedra a l’avinguda Foix, actualment en obres, es converteix en una gran base edificatòria amb grans finestrals en forma d’arc.

Publicitat

La torre té una superfície aproximada de 1.500 metres quadrats, i consta de planta baixa i dues plantes superiors, així com dues plantes inferiors semisoterrani. L’edifici ha passat per diferents usos: des de la residència familiar originària fins a oficines, i en l’actualitat com una clínica privada, la clínica Creu Blanca. L’any 2005, l’edifici es va ampliar per fer més gran la clínica amb un nou edifici comunicat amb l’edificació existent obra dels arquitectes Fina Alomar i de l’autor d’aquestes línies. Un nou edifici que perllonga el sòcol existent en l’avinguda Foix i que permet salvar part de l’arbrat del jardí. Al mateix temps, s’integra a la topografia per mediació d’una coberta enjardinada que possibilita el recorregut per tot el jardí. Es tracta, en fi, d’un projecte que pretén ser un conjunt unitari per adaptar aquesta antiga torre a les noves necessitats; i d’un exemple més de com l’arquitectura canvia d’ús a través dels anys i al mateix temps permet la seva conservació.

Jaume de Oleza és arquitecte, www.cwork.cat

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

La resistència a l’adversitat o de com els problemes (barcelonins) han estat sempre els mateixos

Sonata d’una dama, la primera novel·la de Maria Àngels Viladot, ens presenta la història real d’una família barcelonina d’ara fa un segle. En llegir-la és impossible no demanar-se si, malgrat la llunyania temporal, no ens parla de la Barcelona actual

Més de 10 associacions de Collserola reclamen a l’Ajuntament una rebaixa en les restriccions per la pesta porcina

Els veïns exigeixen que no es restringeixi la mobilitat, i demanen a l'administració una millora del servei de neteja per fer front al brot

El 14è Sopar de Llenties Solidàries al Sant Ignasi recapta gairebé 30.000 euros per a infants i joves de Badalona

El sopar va reunir 758 persones en la principal cita solidària de l'any per al Centre Sant Jaume

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí