opinió: La desena mirada
Joan Solé
Si els meus articles fossin com una sèrie de televisió començaria aquest dient “en el capítol anterior….”. En l’últim número de El Jardí, i sota el títol de ‘La generació desenganyada per votar’, vaig cloure la reflexió sobre la possible participació dels joves en les eleccions del 24 de maig amb la següent afirmació: “La “generació més preparada” està fastiguejada per la situació i es mourà definitivament quan detecti que hi ha un canvi real”. Ja amb les dades a la mà, sabem que la participació a Barcelona va créixer 8 punts respecte a les eleccions municipals del 2011, i ho va fer, entre altres coses, per la polarització de la campanya i la sensació de canvi que va aconseguir transmetre Barcelona en Comú que va motivar a propis i rivals. Els quinze dies de campanya van transcórrer al voltant d’un debat municipal que va deixar de costat el sobiranisme, tornava la lluita entre la dreta i l’esquerra política.
Com van motivar el votant?
Un membre d’Esquerra Republicana em va comentar que en aquestes eleccions hi havia forces que havien remogut molt bé la sensació de canvi, feien tornar la il·lusió als ciutadans. Ho van aconseguir fent un programa que era com “la carta als reis”, tot un redactat de propostes que solucionaven tots els problemes de molts en un termini molt difícil d’assolir. Cal afegir que moltes d’aquestes mesures s’atribuïen una sèrie de competències que no són de l’ajuntament i, per tant, encara més difícils d’aplicar.
Les expectatives que ha generat Ada Colau als seus votants són molt altes, tant que és més fàcil decebre el seu votant que no pas als seus opositors. Mentre uns s’esperen la panacea, els altres dibuixen una legislatura nefasta. Quan no pugui complir part del seu programa, la decepció d’uns serà la satisfacció dels altres. És la teoria de les pel·lícules, com més et recomanen una, és més fàcil que aquesta no compleixi allò que t’esperaves. Com pitjor te la descriuen, és més senzill sortir satisfet.
Raons de la participació
L’any 2012 la participació en les eleccions catalanes fou de quasi el 70%, i ho va ser pel debat sobiranista, el canvi de l’status quo. La polarització a Barcelona ha dibuixat un culpable, CiU i Xavier Trias, contra una força que ho pot canviar tot, BC i Ada Colau. Han reproduït el mateix trencament, han il·lustrat el projecte amb una cara i al voltant de qui fou la portaveu de la PAH. Van moure il·lusió, promeses i la fi d’un model de ciutat que, paradoxes de la vida, va edificar en part el partit que li va donar tota l’exposició mediàtica i les infraestructures econòmiques, ICV-EUiA. Va aconseguir que Xavier Trias fou el responsable d’un model de ciutat de més de trenta anys, tot i que ell només ocupà l’alcaldia els últims quatre. Tota una sèrie d’ingredients que varen motivar a una bossa de ciutadans que no havia votat mai a les municipals i que varen fer créixer de 62.979 a 176.337 els vots d’Iniciativa, en coalició amb EUiA, Podem, Procés Constituent, Equo i Guanyem. Vénen quatre anys de pactes molt durs, amb 11 regidors cada dia serà una negociació.
www.joansole.cat és periodista
Peu de imatge: Què voten els meus veïns? Reproduïm una imatge del percentatge de vot de la CUP de les eleccions locals, per seccions censals i meses electorals, als barris de la Bonanova, Putxet i zones veïnes: http://www.vilaweb.cat/noticia/4334273/20150526/voten-teus-veins-resultats-barcelona-illa-illa.html Permet un alt grau de detall.
