naturalment curiosos
Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs
Ahir al tren una parella parlava sobre una pel·lícula en què un científic boig pretenia acabar amb el món. Això que començava com una simple conversa sobre cinema va derivar a un estereotip sobre els científics: “tots els científics estan bojos!”. Doncs sí, potser una mica bojos sí que ho som, però com tothom que és un apassionat per la seva feina. Un científic no és aquella persona que vesteix bata blanca, porta ulleres de cul de got i els cabells llargs despentinats. Sovint es veuen els científics com persones que estudien “coses difícils d’entendre”. Però en realitat els científics tan sols estudiem com som nosaltres, l’entorn en què ens trobem i com podem aplicar aquest coneixement per millorar el dia a dia de tothom.
Els científics, com els arqueòlegs, els historiadors, economistes o altres professionals pretenen entendre el per què de les coses. En el cas de la biologia, els científics que l’estudiem volem explicar la història dels éssers vius: per què som com som i com funcionem. Últimament es parla molt de la investigació biomèdica, aquesta, tal com diu el seu nom, aglutina estudis que relacionen la biologia i la medicina per entendre els éssers humans. Alguns d’aquests estudis van enfocats a entendre processos que es duen a terme a l’organisme, com seria el desenvolupament de malalties, altres estudis s’encarreguen d’aplicar aquest coneixement per desenvolupar medicaments o com analitzar si estem bé de salut mitjançant una anàlisi de sang.
La mateixa parella de la pel·lícula va agafar un diari i va comentar: “Els científics demanen molts diners per la recerca però al cap i a la fi, les malalties segueixen sense estar curades”. La recerca no és barata i els resultats són lents d’aconseguir. Com que hi ha una responsabilitat molt important darrere de la investigació, és un procés llarg i difícil. Us imagineu que qualsevol persona pogués fer un medicament i portar-lo al mercat sense estar testat? La vida de molta gent depèn dels resultats de la investigació, per això, un cop es descriu una alteració a nivell de les cèl·lules que pot causar una malaltia, comença un llarg camí fins al desenvolupament d’un fàrmac que pugui combatre-la. Aquest llarg camí, passa per diferents etapes: primer s’ha d’entendre la malaltia, buscar una molècula que pugui actuar com a tractament de la malaltia, comprovar els seus efectes en animals, estudiar com aquesta pot donar lloc a un fàrmac, buscar les característiques que faran que aquesta molècula pugui ser presa pels pacients, comprovar que funcioni sense efectes secundaris… És un camí llarg i cal ser pacients. A més, per desgràcia la majoria de medicaments que es comencen desenvolupant no acaben aquest procés. Per això si algun dia llegiu al diari “s’ha descobert una proteïna que cura el càncer” no us espereu trobar el medicament al cap d’un mes a la farmàcia, com de vegades sembla que pugui ser en aquests articles. Ep! però no tot són males notícies. En els últims anys el grau de coneixement sobre malalties ha augmentat molt i ens trobem en una possible revolució en el camp de la biologia. Així que de mica en mica, ja anireu recollint els fruits del que s’està investigant.
Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans
propostes a naturalmentcuriosos@gmail.com
