La rèplica de l’Alhambra a Barcelona s’amaga al carrer Berlinès, a Sant Gervasi

Com si ens transportessin a l’antiga dinastia nassarita, trobem al carrer Berlinès 5, al barri de Galvany de Sant Gervasi, un edifici amb un marcat estil neoàrab que no ens passarà desapercebut. Va ser projectat l’any 1875 pel mestre d’obres Domènec Balet i Nadal. Va ser construït per encàrrec d’un ciutadà berlinès, i a ell es deu el nom del carrer.

L’any 1922, es va traslladar a aquesta finca el doctor Streitberger amb la seva dona Rosario Pequeño, que era andalusa. És per aquest motiu que es va sentir atret per la seva arquitectura. Així mateix, hi va ubicar també el seu consultori mèdic d’electroteràpia. L’edifici es va anomenar l’Alhambra pel seu estil àrab característic. Una rèplica, sobretot al seu interior, del palau de la dinastia nassarita de Granada. Va ser una de les primeres construccions quan Josep Castelló i Galvany, un terratinent de Sarrià, va urbanitzar aquests terrenys de la seva propietat.

El gust per l’art islàmic, a la Barcelona del 1870, va marcar una certa tendència a importar ambients exòtics, amb una clara intencionalitat de tenir un caràcter distingit i diferenciador de la burgesia catalana. Sorprèn la rica ornamentació a la decoració interior de l’entrada de l’edifici. El pati del vestíbul d’entrada, amb les seves fines columnes, amb els arcs àrabs de mig punt i amb el treball d’estuc de les parets, ens traslladen al pati dels Lleons de l’Alhambra granadina. Destaca l’escala del vestíbul, en marbre blanc, que conjuntament amb els estucs blancs de les parets fan destacar el sòcol de rajoles policromes amb dibuixos geomètrics nassarís.

La façana al carrer consta de diferents finestres amb llindes de motius arabescos, i trenca l’alineació del carrer amb un volum i una tribuna amb detalls molt treballats. La simetria de l’edifici es fractura en planta baixa amb la incorporació d’una obertura més gran amb un harmoniós arc àrab. L’edifici va ser acuradament restaurat per l’arquitecte Albert Crispi, i està protegit per l’Ajuntament de Barcelona. Domènec Balet i Nadal va rebre la formació de Mestre d’Obres per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Aleshores, el títol d’arquitecte només es podia obtenir a Madrid.

Balet va ser autor de la casa al Passeig de Gràcia 24, la façana de la qual posseeix el mateix estil que l’edifici l’Alhambra. Tenia un gust per un estil neoàrab, molt estès per la ciutat, del qual podem observar exemples a les places de toros de les Arenes i la Monumental, així com al Pavelló de la casa Castanyer i la casa Vicens de Gaudí, entre altres llocs.