Publicitat

La rèplica de l’Alhambra a Barcelona s’amaga al carrer Berlinès, a Sant Gervasi

El gust per l'art islàmic, a la Barcelona del 1870, va marcar una certa tendència a importar ambients exòtics

spot_img

Publicat el 7.7.2022 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

Com si ens transportessin a l’antiga dinastia nassarita, trobem al carrer Berlinès 5, al barri de Galvany de Sant Gervasi, un edifici amb un marcat estil neoàrab que no ens passarà desapercebut. Va ser projectat l’any 1875 pel mestre d’obres Domènec Balet i Nadal. Va ser construït per encàrrec d’un ciutadà berlinès, i a ell es deu el nom del carrer.

Publicitat

L’any 1922, es va traslladar a aquesta finca el doctor Streitberger amb la seva dona Rosario Pequeño, que era andalusa. És per aquest motiu que es va sentir atret per la seva arquitectura. Així mateix, hi va ubicar també el seu consultori mèdic d’electroteràpia. L’edifici es va anomenar l’Alhambra pel seu estil àrab característic. Una rèplica, sobretot al seu interior, del palau de la dinastia nassarita de Granada. Va ser una de les primeres construccions quan Josep Castelló i Galvany, un terratinent de Sarrià, va urbanitzar aquests terrenys de la seva propietat.

Publicitat

El gust per l’art islàmic, a la Barcelona del 1870, va marcar una certa tendència a importar ambients exòtics, amb una clara intencionalitat de tenir un caràcter distingit i diferenciador de la burgesia catalana. Sorprèn la rica ornamentació a la decoració interior de l’entrada de l’edifici. El pati del vestíbul d’entrada, amb les seves fines columnes, amb els arcs àrabs de mig punt i amb el treball d’estuc de les parets, ens traslladen al pati dels Lleons de l’Alhambra granadina. Destaca l’escala del vestíbul, en marbre blanc, que conjuntament amb els estucs blancs de les parets fan destacar el sòcol de rajoles policromes amb dibuixos geomètrics nassarís.

La façana al carrer consta de diferents finestres amb llindes de motius arabescos, i trenca l’alineació del carrer amb un volum i una tribuna amb detalls molt treballats. La simetria de l’edifici es fractura en planta baixa amb la incorporació d’una obertura més gran amb un harmoniós arc àrab. L’edifici va ser acuradament restaurat per l’arquitecte Albert Crispi, i està protegit per l’Ajuntament de Barcelona. Domènec Balet i Nadal va rebre la formació de Mestre d’Obres per la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Aleshores, el títol d’arquitecte només es podia obtenir a Madrid.

Balet va ser autor de la casa al Passeig de Gràcia 24, la façana de la qual posseeix el mateix estil que l’edifici l’Alhambra. Tenia un gust per un estil neoàrab, molt estès per la ciutat, del qual podem observar exemples a les places de toros de les Arenes i la Monumental, així com al Pavelló de la casa Castanyer i la casa Vicens de Gaudí, entre altres llocs.

Jaume de Oleza és arquitecte a Cwork

Pintura de l’edifici Alhambra
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Barcelona homenatja els alcaldes de l’etapa democràtica amb la Medalla d’Or 

Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau reben la màxima distinció de la ciutat en un acte marcat per homenatges i alguna tensió

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca
spot_img

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]