Salut
Oriol Ramis
L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears és una entitat científica centenària, fundada el 1872, que agrupa milers de treballadors sanitaris i que, encara que molts veïns ho desconeixen, té la seu central en un edifici del carrer Major de Can Caralleu, just al costat de l’escola Dolors Monserdà/Santa Pau. El passat 20 de novembre s’hi va celebrar un debat sobre la situació de la llengua catalana en l’atenció a la salut arran de l’estudi, presentat per Xavier Tenorio i Òscar Ibáñez, fet per Plataforma per la Llengua.
En un procés similar al que s’està donant a tota l’Europa occidental, cada cop hi ha més metges i infermers que provenen d’altres països, i lògicament la situació és més marcada entre els professionals joves, que són els qui tenen més anys de vida laboral activa per davant. D’altra banda, un gruix important de professionals autòctons, fruit del baby boom dels anys 50 i 60, es jubilaran molt aviat. I molts dels nouvinguts desconeixen la llengua: una proporció important provenen de països sud-americans, i el que coneixen, lògicament, és el castellà. De fet, el Col·legi de Metges, una altra entitat radicada al barri, ha calculat que d’aquí dos o tres anys, la meitat dels metges que exerceixen a Catalunya seran nascuts fora de Catalunya i aproximadament un terç, fora de l’Estat espanyol. D’altra banda, en un escenari de retallades, hi ha pocs recursos a l’abast perquè aquests professionals puguin formar-se fàcilment en la llengua del país. Finalment, sembla que molts professionals catalanoparlants recorren al castellà per atendre els pacients sense que aquests els ho hagin demanat.
Un major ús del català per part del personal sanitari augmentaria també l’ús del català fins i tot per part dels pacients castellanoparlants
L’estudi, que ha estat elaborat a partir d’enquestes d’usos lingüístics de solvència reconeguda, sobre mostres aleatòries de ciutadans que consulten els serveis de salut, indica que l’ús lingüístic del personal de salut determina fortament la tria lingüística del pacient, i que un major ús del català per part del personal sanitari augmentaria també l’ús del català fins i tot per part dels pacients castellanoparlants.
Aquest darrer element és ben important, ja que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2015 sobre el protocol d’usos lingüístics del sector sanitari va prohibir la majoria de mesures d’incidència que determina els usos lingüístics en el sector. Per exemple, el fet que els treballadors sanitaris fessin servir el català per defecte en les converses telefòniques i que mantinguessin aquesta llengua sempre que els interlocutors no els demanessin explícitament que utilitzessin el castellà. L’enquesta també demostra una percepció molt desigual dels drets lingüístics. És a dir, els catalanoparlants renunciem molt més fàcilment als nostres drets lingüístics que els castellanoparlants.
Els catalanoparlants renunciem molt més fàcilment als nostres drets lingüístics que els castellanoparlants
Així mateix, l’estudi fa recomanacions per avançar en la plena capacitació lingüística del personal sanitari, per difondre els drets de tots els pacients a ser atesos en la seva llengua, per combatre els prejudicis lingüístics. És a dir, no es pot negar la llengua a les persones a partir de les seves característiques físiques, i cal difondre la importància de no desempatar sempre cap al castellà en grups multilingües, i formar en gestió lingüística el personal que atén al públic.
