Edificis
Jaume de Oleza
A la Via Augusta número 61, hi ha la casa Rodríguez Arias, un edifici d’habitatges que deu el nom a la família de l’arquitecte que el va encarregar, Germán Rodríguez Arias (1902-1987). Aquest edifici d’habitatges, construït el 1931, va ser la residència i estudi del mateix arquitecte. Es tracta d’una construcció entre mitgeres edificada sobre una parcel·la de quasi forma rectangular que disposa de dos habitatges per planta i dúplex a la planta superior.
Té un estil racionalista, atès que Rodríguez Arias va ser fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya en els anys 1930 que es feia ressò dels corrents artístics que imperaven en aquells temps a Europa. Le Corbusier, cèlebre arquitecte francès, i la Bauhaus, van contribuir a la definició d’un nou moviment modern d’arquitectura anomenat racionalisme. Els seus lemes principals eren l’economia, l’eficiència, la funcionalitat i la bellesa, tot despullant de l’arquitectura qualsevol element ornamental.
En aquesta finca hi va viure l’escultor Calder, que feia estades a Barcelona i, com a agraïment, va donar dues escultures a la família. Aquestes escultures van ser posteriorment cedides per la família a l’Ajuntament a canvi de la restauració de la façana. Una façana que tradueix una variació rítmica i asimètrica en la composició dels balcons i que dona a l’edifici una nota pròpia i personal a l’estil racionalista importat d’Europa.
Rodríguez Arias va haver d’exiliar-se durant la guerra, i després va estar en un camp de concentració francès, per acabar migrant a Xile. Allà es va dedicar també al disseny i a la fabricació de mobiliari. És de destacar la cadira Catalana feta el 1942 amb fusta de roure i seient teixit de fibra natural. El 1957 es va instal·lar a Eivissa, població de la qual va ser arquitecte municipal.
L’edifici de la Via Augusta representa l’arquitectura de la sobrietat, en la qual el mur pla de la façana només s’interromp a les finestres amb els balcons i, també, per la planta superior. Una façana, en fi, que amb una senzillesa irregular contribueix a dotar un estil personal al racionalisme més ortodox
