La sobrietat de la casa Rodríguez Arias

Té una façana que amb una senzillesa irregular, contribueix a dotar un estil personal al racionalisme més ortodox

Edificis

Jaume de Oleza

A la Via Augusta número 61, hi ha la casa Rodríguez Arias, un edifici d’habitatges que deu el nom a la família de l’arquitecte que el va encarregar, Germán Rodríguez Arias (1902-1987). Aquest edifici d’habitatges, construït el 1931, va ser la residència i estudi del mateix arquitecte. Es tracta d’una construcció entre mitgeres edificada sobre una parcel·la de quasi forma rectangular que disposa de dos habitatges per planta i dúplex a la planta superior.

Té un estil racionalista, atès que Rodríguez Arias va ser fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya en els anys 1930 que es feia ressò dels corrents artístics que imperaven en aquells temps a Europa. Le Corbusier, cèlebre arquitecte francès, i la Bauhaus, van contribuir a la definició d’un nou moviment modern d’arquitectura anomenat racionalisme. Els seus lemes principals eren l’economia, l’eficiència, la funcionalitat i la bellesa, tot despullant de l’arquitectura qualsevol element ornamental.

En aquesta finca hi va viure l’escultor Calder, que feia estades a Barcelona i, com a agraïment, va donar dues escultures a la família. Aquestes escultures van ser posteriorment cedides per la família a l’Ajuntament a canvi de la restauració de la façana. Una façana que tradueix una variació rítmica i asimètrica en la composició dels balcons i que dona a l’edifici una nota pròpia i personal a l’estil racionalista importat d’Europa.

Rodríguez Arias va haver d’exiliar-se durant la guerra, i després va estar en un camp de concentració francès, per acabar migrant a Xile. Allà es va dedicar també al disseny i a la fabricació de mobiliari. És de destacar la cadira Catalana feta el 1942 amb fusta de roure i seient teixit de fibra natural. El 1957 es va instal·lar a Eivissa, població de la qual va ser arquitecte municipal.

L’edifici de la Via Augusta representa l’arquitectura de la sobrietat, en la qual el mur pla de la façana només s’interromp a les finestres amb els balcons i, també, per la planta superior. Una façana, en fi, que amb una senzillesa irregular contribueix a dotar un estil personal al racionalisme més ortodox

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Fatal error: Uncaught wfWAFStorageFileException: Unable to save temporary file for atomic writing. in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php:35 Stack trace: #0 /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php(659): wfWAFStorageFile::atomicFilePutContents('/usr/home/diari...', 'saveConfig('livewaf') #2 {main} thrown in /usr/home/diarieljardi.cat/web/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php on line 35