16.3 C
Sant Gervasi
| Divendres 07 de maig de 2021 |

La solitud en l’Alzheimer

Gent gran

Isabel López

La solitud és una gran aliança per a la majoria de persones. Permet organitzar idees, tenir certa intimitat, necessària, dur a terme algunes aficions o simplement gaudir de la nostra companyia sense més necessitat.

Però aquesta solitud a vegades és perjudicial si no és desitjada. És el que succeeix a la majoria dels cuidadors de persones dependents: per falta de temps, d’esgotament i de preocupacions no es pot dur a terme aquest contacte amb la resta de persones en condicions adequades.

El sentiment de culpabilitat és un altre factor important per a la solitud no desitjada. Se senten culpables per gaudir d’aquestes amistats i companyies quan el seu familiar ja no pot portar-les a terme, i se senten culpables també, per deixar de cuidar i “abandonar-los” encara que siguin unes poques hores. Sense tenir en compte que, molt al contrari del que pensem, és un benefici per a ells i per a la persona dependent.
De les poques vegades que es disposen per tenir aquest tipus de contactes, els cuidadors noten que són molestos per a la resta, que no els entenen o que generen llàstima als altres i es veuen com una càrrega. Així que per evitar aquest tipus de situacions es crea una aïllament que amb el temps empitjora.

Les conseqüències d’aquesta solitud i d’aquest aïllament són de molt diferent índole. Es perd capacitat objectiva per detectar pensaments, sentiments i idees errònies. Com també es perden capacitats cognitives, destreses i habilitats socials. Tot això repercuteix seriosament en la seva salut, tant mental com emocional.

Per revertir aquest tipus de situacions es recomana crear una rutina d’espai i temps per a nosaltres, aprofitar tots els recursos que disposa la nostra comunitat i que estiguin a la nostra disposició, a més de demanar ajuda i suport de forma explícita a familiars i amics perquè pugui disposar-se d’aquests espais. En la mesura que disposem d’aquest poc temps, s’aconsella que es prioritzin les amistats que els aporti major satisfacció, afecte i enteniment.

©Antonio Ujedar

Quan no disposem d’aquest tipus de relacions, és una bona opció retornar a fer algunes activitats que hem deixat a banda per falta de temps i ànim, i així tornar a sentir-se realitzat. Pot ser una oportunitat per conèixer amistats noves i crear nous vincles.

És molt important també, i es recomana encaridament, tenir en compte els grups de suport i d’ajuda mútua. Des de la Fundació Uszheimer, oferim aquest tipus de reunions gestionades per professionals de la Psicologia, per permetre una trobada on poder compartir i reflexionar juntament amb altres persones que es troben en la mateixa situació i així expressar els nostres punts de vista, vivències i estratègies, i disposar d’un espai obert on tot el món pot sentir-se ben rebut i entès.

Els beneficis que es poden obtenir van des d’una certa diversió i entreteniment, permetre donar i rebre l’afecte, alleujar les rutines diàries, obtenir un canal de suport i desallotjament emocional, així com a afavorir el nostre benestar emocional.l

Isabel López és psicòloga

Fundació Uszheimer
Passatge Forasté, 11-13
Tel.: 93 418 65 65
www.fundacióuszheimer.org

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.