Dilluns 07, octubre 2024
20.8 C
Sant Gervasi
20 C
Sarrià
Publicitat

La torre de Cal Mandri, una de les obres excel·lents de l’arquitectura d’Enric Sagnier

La casa modernista on va viure durant bastants anys el bisbe Torras i Bages forma part del catàleg de la ciutat de Barcelona

Publicat el 19.5.2020 6:00

Articles d’Autor

Jaume de Oleza

La torre de Cal Mandri és un habitatge unifamiliar construït entre 1888 i 1910, situada al carrer Major de Sarrià, número 173. Es tracta d’una casa que va construir sobre l’antiga masia anomenada Cal Mandri el conegut arquitecte Enric Sagnier. Un projecte, el d’aquest arquitecte, per al matrimoni Francesc de Paula Mandri Dezo i la seva dona Josefa Rosell, d’estil neomodernista, del qual Sagnier era un ferm seguidor.

Publicitat

El modernisme era un corrent artístic que feia referència a un art nou i modern i que, al mateix, temps representava una ruptura amb els estils imperants en la seva època. El matrimoni no va tenir descendència, i la casa va passar a ser propietat de la família Beltrán, que eren els nebots. El 1950 aquesta família va vendre la finca a C. Masó Golferichs, que va modificar de forma substancial l’interior de l’habitatge segons el projecte de l’arquitecte Riera Clariana. Com a curiositat, en aquesta casa va viure durant bastants anys el que va ser bisbe Torras i Bages, que era família dels Mandri. En els baixos, s’hi trobava un oratori, on el bisbe solia baixar a resar. El mobiliari d’aquest oratori es va donar a l’església l’any 1981.

Publicitat

La casa forma part del catàleg de la ciutat de Barcelona. Arquitectònicament és interessant la balconada de pedra amb motius florals que presideix la façana principal: un treball artístic d’artesania singular i molt ornamental. Destaquen també els grans alerons de la coberta amb les teules de colors vermell i verd, així com els esgrafiats dibuixats sobre les finestres. La gran torre de forma quadrada conforma la composició de l’habitatge i articula la cantonada de l’edificació a manera de ròtula. També en destaca la tribuna de forma poligonal que contribueix a equilibrar el conjunt.

Els baixos estan revestits amb pedra natural i a manera de sòcol. Amb la pedra es dibuixa una proposta de canvi de material que contrasta amb l’estuc llis de les façanes. En els seus jardins, hi apareixen escuts amb certa simbologia de la maçoneria, que possiblement determinen l’afinitat que tenia F. Mandri amb aquesta organització. Un conjunt volumètric amb serenes i cuidades proporcions que, per la seva senzillesa, la fan mereixedora de ser una altra de les obres excel·lents de l’arquitectura de Sagnier.

Jaume de Oleza és arquitecte

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.