
Cultura
Jaume de Oleza
La torre Macaya és una antiga torre senyorial situada a la cantonada dels carrers Av. Tibidabo i el carrer Roman Macaya. Va ser construïda l’any 1918 per l’arquitecte Enric Sagnier, que aleshores tenia 60 anys. Aquesta obra pertany a la seva darrera etapa com arquitecte, en què abandona el modernisme per aproximar-se al classicisme eclèctic. La torre consta de planta baixa i dues plantes d’altura. Va ser encarregada per Alfons Macaya i Santmartí, fill de Roman Macaya, un conegut promotor tèxtil, membre d’una distingida família barcelonina d’ascendència italiana.
Com a curiositat, Alfons Macaya es va casar amb la francesa Armadine Manhaval, un matrimoni que va generar algunes crítiques a causa de la diferència d’edat entre ells: ell era 40 anys més gran que la seva dona. Roman Macaya, per la seva banda, va ser un dels promotors interessats en la modernització de Barcelona. Entre els seus projectes destaca la seva contribució a la urbanització del Tibidabo conjuntament amb el doctor Andreu.
La torre està envoltada per un bonic jardí i té una estructura compacta d’estil noucentista, amb detalls del neoclassicisme imperant a l’època. L’accés a la finca es fa pel xamfrà dels dos carrers, Tibidabo i Macaya. La cantonada de la casa, que dóna directament a l’entrada, es resol de manera arrodonida com a gest amable cap al visitant. A les façanes laterals del pis principal hi ha unes tribunes de forma semicircular, amb columnes de caràcter clàssic que suporten una terrassa al pis superior. L’edifici està coronat per un ràfec de fusta que contrasta i dóna caràcter a la finca.
Aquesta torre es va fer famosa, entre d’altres coses, perquè durant uns anys va albergar una agència de publicitat on treballava el conegut escriptor Ruiz Zafón, on va escriure la seva novel·la L’ombra del vent. Sembla ser, que la casa del nº 24-28 on hi ha ara el Col·legi Sil, en origen Casa Ignasi Coll Portabella va inspirar al escriptor modificant, el nom de la torre pel de Torre Aldaya.
La casa es conserva en perfecte estat. A l’interior destaca especialment el rebedor, amb una escala de fusta, i sota aquesta, una petita llar de foc. L’edifici s’ha reconvertit en un establiment hoteler de luxe amb 16 habitacions i categoria de cinc estrelles. La reconversió en hotel va ser obra de l’estudi valencià Murad García Studio, que va saber posar en valor els detalls històrics originals. El jardí romàntic que envolta la casa està declarat Espai Protegit per l’Ajuntament de Barcelona.