Cultura
Les ressenyes de la Casa Usher
Un dels llibres que més hem recomanat -i ho continuem fent- a Casa Usher (c/ Santaló, 79) és Una altra vida, encara de Theodor Kallifatides, en castellà traduït com a Otra vida por vivir. Ara la seva editorial, Galaxia Gutenberg, ens fa arribar la trilogia de Ialós, formada per les novel·les Pagesos i senyors (publicada el febrer de 2024), L’arada i l’espasa (el maig de 2024) i Una pau cruel (pròximament, l’octubre de 2024), que són les obres que van fer cèlebre l’escriptor a Suècia als anys setanta.
El primer volum de la trilogia abraça el període que va des de l’ocupació nazi del Peloponès fins a l’arribada de l’exèrcit britànic i l’inici de la guerra civil grega, que enfronta el moviment d’alliberació dels partisans d’esquerres contra els exèrcits britànic, americà i nacional grec. A Pagesos i senyors coneixem els habitants del poble de Ialós (l’alcalde, els terratinents, el carnisser, el mestre, les dones, els infants…), que es converteixen en un protagonista coral, retratat amb ironia, humanitat i tendresa. En un context tan tràgic com l’ocupació nazi, l’autor tria explicar els seus records des d’un punt de vista optimista, l’humor es converteix en una eina per sobreviure.
A la segona novel·la, L’arada i l’espasa, recuperem molts d’aquests personatges, però la narració se centra en un protagonista, el Minos (el nen que vam conèixer al primer llibre i que ara ja és un adolescent) i el seu cercle més proper: el seu padrí Stélios, un fabulador de primera, la mare i la Rebecca, el seu primer amor. Sembla que l’arribada de l’exèrcit britànic podria portar la calma a Ialós, però la postguerra cala a fons al poble i ja comencen a bufar els aires que conduiran a la guerra civil grega.
Per al seu autor, aquests són els llibres que sempre va voler escriure, sobre un temps que va ser molt difícil per a ell perquè tracten els anys de la seva infància i adolescència (des de l’ocupació de Grècia pels exèrcits de Mussolini i de Hitler, fins al final de la guerra civil grega el 1949 i els primers anys de la postguerra). Una època en què va passar por i fam, en la qual els homes estaven gairebé tots empresonats o obligats a fer treballs forçats, i al poble només hi quedaven les dones i els infants.
La trilogia és un homenatge al paisatge de la seva infantesa i a les persones que el van veure créixer, a la solidaritat del poble i a les dones, que tenen un paper crucial durant la guerra perquè són les que donen la vida, les que cuiden, les que aconsegueixen que el poble sobrevisqui, sobretot en temps de guerra, i les que guarden la memòria i expliquen les històries.
