Societat
Carme Rocamora
Moviments d’última hora a l’Ajuntament de Barcelona. A començaments de setmana el Consistori va sol·licitar als promotors que estan impulsant l’enderroc de l’edifici de la cooperativa Flor de Maig a Galvany, que posposin la decisió de l’enderroc per avaluar conjuntament possibles canvis al projecte que tinguin en compte els valors patrimonials de l’edifici, permetin conservar-ne els elements rellevants i donin resposta a la reivindicació ciutadana que s’ha generat arran de les obres. De moment, la promotora no ha donat resposta a l’Ajuntament i les obres d’enderroc continuen a màxima velocitat.
Així ho han explicat fonts municipals a El Jardí, el primer mitjà que va publicar que aquest edifici estava en procés de ser enderrocat gràcies a un avís d’un veí i arquitecte de la zona. Aquestes mateixes fonts han explicat que han traslladat als promotors, l’empresa Sunway, la singularitat que té l’edifici i la seva importància per a la memòria col·lectiva del barri. A hores d’ara, gran part de l’interior de l’edifici ja és a terra i els operaris també han començat a destruir la façana.
El mateix veí que va avisar el mes passat sobre aquest enderrocament, Eduard Llorens, va fer dimarts al vespre un fil de Twitter en el que va denunciar la manca de delicadesa de les obres que s’estan fent en aquest edifici, en el que es preveu ubicar la seu d’una multinacional estatunidenca. Així mateix, Llorens també havia expressat en diversos òrgans de participació la necessitat d’incloure aquest lloc al catàleg de patrimoni de la ciutat, una petició que el Govern de BComú i PSC va assegurar que estava treballant.
https://twitter.com/imedwarch/status/1402388381414342659?s=20
Fa uns dies, a l’Audiència Pública de Sarrià-Sant Gervasi, el regidor del districte, Albert Batlle, va declarar que “és una casa abandonada de fa molt temps” i que la seva qualitat arquitectònica “possiblement no justificava una integració en aquest catàleg”. Fins i tot, va fer broma sobre el tema i va assegurar que el valor que podia tenir el lloc era sentimental i de memòria: “Jo hi vaig fer la festa del meu casament, quan era l’Universal”.
