El Racó del Veïnat
Roser Díaz
Lluny queden aquells dies que anàvem a trucar als amics a les cabines de telèfons. Per aquells que no ho saben, eren petites habitacions tancades, per guardar la teva privacitat, on per unes monedes podies parlar amb gent que costava molt de veure o que vivia molt lluny. Ara el cable ha deixat pas a la fibra, i com abans, sempre utilitzem algun element tecnològic per suplir la llunyania de la gent. Però amb els telèfons mòbils, les tauletes, i el Skype, hem perdut la màgia i l’encant del moment de l’espera, de la privacitat, del misteri.
Ara, ho teníem tot a mà. També ens podem veure i escoltar. Tot això, per a mi, té molts avantatges, pots tindre molts amics llunyans, pots mantenir el contacte sempre, pots viure la vida dels altres, si aquests hi estan d’acord, pots participar del negoci fashion seguint a bloguers i youtubers. Però has perdut la il·lusió del sospir amagat, del desig. Una cosa supleix l’altra. Les xarxes d’amics es divideixen en grups, amb països, amb activitats, però, són amistats de debò? D’aquelles que van a mort? Potser quan tot és més fàcil, és més quotidià, més teu, però quan tot és més difícil, és més gaudit.
La videoconferència amb l’ordinador dona veu i rostre, com aquelles reunions d’amics que teníem de tant en tant i que el moment d’encomiar-nos ens trencaven el cor. Ara se’ns trenca si no hi ha Wifi. I és que com més som més riem, però el riure és igual d’autèntic? Ho sabem quan la relació passa de virtual a real. Abans els amics ens enfadàvem si qualsevol mentida ens allunyava, si podies assabentar-te de qualsevol cosa que deien a l’esquena. Ara pots suplantar la teva personalitat, la teva història, els teus gustos. Per conèixer bé a un amic digital has de fixar-te molt en els detalls empleats, no brindis la teva amistat en una persona errònia. Sempre ha existit la màgia de simular, però ara pot ser un veritable art.
A través de les xarxes socials hem trencat dues coses que semblaven immutables, el marc de l’espai i del temps, no hi ha distàncies ni moments especials, tot hi val. Crec que és magnífic poder estar connectat amb un món ample, el que es poden compartir instantàniament alegries, notícies i dolors, però sempre, sempre, serem persones de manera que el món digital és un excel·lent mitjà per mantenir i viure les bases de l’amistat que creixen i es desenvolupen en el món de la realitat.
