Opinió
Miquel Saumell
Fa anys es va decidir descentralitzar la gestió de la ciutat de Barcelona per prendre les decisions municipals de despesa i inversió més a prop dels ciutadans. La descentralització hauria estat una bona mesura si no fos que, per manca de voluntat política dels seus governants, és gairebé inexistent. Tenim una ciutat teòricament descentralitzada, però amb una gestió centralitzada.
Barcelona està dividida en deu districtes, i cada districte disposa d’un teòric marge de maniobra, d’uns funcionaris i, també, d’una petita part del pressupost de la ciutat. Si al barri es necessita, posem per cas, un equipament per acollir els Castellers de Sarrià, que ara mateix es veuen obligats a assajar al carrer, qui millor que els mateixos sarrianencs per valorar correctament aquesta necessitat i posar-hi solució? Els consells de districte —formats per una vintena de consellers designats a dit pels partits en proporció als resultats electorals obtinguts— haurien de servir precisament per això, per governar el districte des de la proximitat i des d’un millor coneixement de les seves necessitats.
Arribats a aquest punt ens podem preguntar de què serveix guanyar les eleccions, i com que El Jardí només es distribueix al districte de Sarrià-Sant Gervasi, centrarem aquest comentari en el nostre districte. Ara bé, això no exclou que situacions similars es donin en tots i cadascun dels altres nou districtes de Barcelona.
La democràcia no consisteix, només, a votar cada quatre anys, però convindrem que la norma bàsica d’una democràcia és que el partit que guanya les eleccions queda legitimat per governar, en solitari o mitjançant pactes amb altres partits. Al nostre districte, a més, es dona una circumstància que el diferencia de la resta de la ciutat. Així, dels 19 consellers de districte que ens toquen, 10 pertanyen a un sol partit, el qual disposa de la majoria absoluta del plenari. Així, sempre que es vota guanya aquest partit, i això no passa en cap altre districte de Barcelona.
Però de què li serveix, al partit guanyador de les eleccions municipals del 2023 —tant en el conjunt de la ciutat com al nostre districte—, disposar d’una majoria absoluta a Sarrià-Sant Gervasi, amb 10 consellers de 19, si qui governa el districte no és aquest partit sinó el partit que governa Barcelona, un partit que en el nostre districte només compta amb el minso suport de dos consellers? Això no té ni cap ni peus, i mentre els polítics no hi posin remei potser seria millor eliminar la descentralització teòrica que tenim ara i les despeses poc útils que comporta. Dos centenars de consellers i una part dels funcionaris repartits pels districtes costen molts diners que es podrien destinar, per exemple, a constituir un parc d’habitatges públics, que és la gran assignatura pendent de Barcelona.
Dit tot això, els pressupostos participatius no resolen el problema, només són la xocolata del lloro que s’han empescat els nostres governants per simular una descentralització gairebé inexistent.
