23.3 C
Sant Gervasi
| Dissabte 19 de setembre de 2020 |

L’atac d’ansietat

Comportament / opinió

Mireia Verdaguer

Els atacs d’ansietat són quadres clínics que es donen freqüentment en la població infanti i adolescent. No només repercuteix en l’àmbit personal, sinó també en l’àmbit escolar, familiar i social. Aquests atacs, actuen com a resposta emocional davant una situació de por extrema, ja sigui real o imaginaria (situació o pensament) i poden aparèixer generats per estímuls interns o externs. L’ansietat és un senyal que ens indica que alguna cosa no va bé i que hem de fer quelcom per tornat a l’estat d’equilibri.

Tots tenim un nivell d’ansietat òptim, que ens permet estar alerta i donar respostes adaptatives davant situacions de risc. L’atac d’ansietat es dóna quan sobrepassa aquest llindar d’activació i es manifesta a partir d’estats físics molt molestos com l’acceleració cardíaca, sensació d’ofec, sudoració, opressió i malestar toràcic, entre els més comuns. Davant la sensació d’incapacitat per controlar aquestes reaccions, la preocupació i la por va en augment i accentua la simptomatologia. Hi ha qui ho viu amb la convicció que pot arribar a morir.

Publicitat

Aquesta crisi, tot i produir un molt mal estar, dura uns minuts, i no generen més problemes.

Hi ha diverses maneres per poder fer front a aquests estats, segons siguin experimentats per situacions o pensaments. El que sí que és comú en qualsevol de les situacions, és que davant d’aquests, s’ha d’evitar fugir encara que el cos ho demani. Imaginem que estem al metro i de sobte ens agafa un atac d’ansietat, ens posem a corre i anem cap a casa. Quan arribem a casa, l’atac ja haurà desaparegut, això ens farà relacionar el metro, la multitud de gent, amb l’ansietat. I casa com el lloc segur. En aquestes situacions, es tendeix a relacionar l’ansietat amb la multitud de gent o en els espais tancats. Segurament aquesta resposta, ens portarà a mecanismes d’evitació per por a tornar a viure la mateixa situació; per tant, no agafarem el metro. És millor apartar-se, posar-se en un lloc tranquil i fer respiracions profundes.

Les crisis poden durar entre els 5 i 30 minuts, però també hi ha casos en el que aquest estat de nerviosisme constant, es prolonga en el temps, provocant els anomenats trastorns d’ansietat. En aquests casos, el millor és acudir a un especialista per saber què és el que ho està provocant i iniciar una teràpia per aprendre mecanismes per combatre-ho.

Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.