Comportament / opinió
Mireia Verdaguer
Els atacs d’ansietat són quadres clínics que es donen freqüentment en la població infanti i adolescent. No només repercuteix en l’àmbit personal, sinó també en l’àmbit escolar, familiar i social. Aquests atacs, actuen com a resposta emocional davant una situació de por extrema, ja sigui real o imaginaria (situació o pensament) i poden aparèixer generats per estímuls interns o externs. L’ansietat és un senyal que ens indica que alguna cosa no va bé i que hem de fer quelcom per tornat a l’estat d’equilibri.
Tots tenim un nivell d’ansietat òptim, que ens permet estar alerta i donar respostes adaptatives davant situacions de risc. L’atac d’ansietat es dóna quan sobrepassa aquest llindar d’activació i es manifesta a partir d’estats físics molt molestos com l’acceleració cardíaca, sensació d’ofec, sudoració, opressió i malestar toràcic, entre els més comuns. Davant la sensació d’incapacitat per controlar aquestes reaccions, la preocupació i la por va en augment i accentua la simptomatologia. Hi ha qui ho viu amb la convicció que pot arribar a morir.
Aquesta crisi, tot i produir un molt mal estar, dura uns minuts, i no generen més problemes.
Hi ha diverses maneres per poder fer front a aquests estats, segons siguin experimentats per situacions o pensaments. El que sí que és comú en qualsevol de les situacions, és que davant d’aquests, s’ha d’evitar fugir encara que el cos ho demani. Imaginem que estem al metro i de sobte ens agafa un atac d’ansietat, ens posem a corre i anem cap a casa. Quan arribem a casa, l’atac ja haurà desaparegut, això ens farà relacionar el metro, la multitud de gent, amb l’ansietat. I casa com el lloc segur. En aquestes situacions, es tendeix a relacionar l’ansietat amb la multitud de gent o en els espais tancats. Segurament aquesta resposta, ens portarà a mecanismes d’evitació per por a tornar a viure la mateixa situació; per tant, no agafarem el metro. És millor apartar-se, posar-se en un lloc tranquil i fer respiracions profundes.
Les crisis poden durar entre els 5 i 30 minuts, però també hi ha casos en el que aquest estat de nerviosisme constant, es prolonga en el temps, provocant els anomenats trastorns d’ansietat. En aquests casos, el millor és acudir a un especialista per saber què és el que ho està provocant i iniciar una teràpia per aprendre mecanismes per combatre-ho.
Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com