Publicitat

El dol per la mort d’una mascota: “No, no era només un animal”

"És un dol legítim, però molts cops un dol amagat per por a ser jutjats", explica la psicòloga Mertxe Fernández

Publicitat

Psicologia

Mertxe Fernández

En la majoria d’ocasions, i per desgràcia no puc dir en totes, l’animal de companyia es converteix en un membre més de la família, i la seva separació o la seva mort deixa un buit que no és tan fàcil de superar com molts pensarien. En la majoria de casos, resulta difícil d’entendre quan no s’ha tingut mascota. És un dol legítim, però molts cops un dol amagat per por a ser jutjats: ‘Només era un animal’. Però no, no era només un animal. Era l’amic, el company, el company fidel i inseparable que oferia un amor incondicional.

Publicitat

Per algunes persones, la pèrdua d’un animal pot provocar un dolor tan intens com el d’una persona, però pocs ho exterioritzen d’aquesta forma i, normalment, se senten avergonyits si se’ls escapen les llàgrimes quan parlen d’ell per por a ser jutjats. De fet, jo he atès a més d’un pacient per la mort del seu animalet perquè, després de tot, és un ésser estimat que se’n va i, qui té mascota, ja sap com s’arriben a estimar.

Hi ha diverses recomanacions que us podria fer en el cas de la pèrdua d’una mascota:

Publicitat

En primer lloc, no amagar el dolor i parlar-ho. Parlar-ho amb els altres membres de la família, un familiar, amic, conegut, veí… amb algú que hagi passat per la mateixa situació, perquè se sap que ho entendran.

També és important fer un comiat. Es poden escampar les cendres en cas d’haver fet una incineració individual, fer una carta de comiat, enterrar l’animal (sempre que estigui permès) o, en el seu lloc, enterrar o guardar un objecte que li hagués pertangut.

Pel que fa a substituir una mascota per una altra, es donen opinions contraposades al respecte. Hi ha experts que opinen que és millor passar el dol abans de tornar a ampliar la família, i d’altres que creuen que l’alegria de l’arribada d’un nou animalet ajuda a superar-ho. Ara bé, en ambdós casos, sempre és millor intentar que no s’assemblin gaire i no posar el mateix nom.

En darrer lloc, voldria deixar unes dades més objectives que, de fet, tendeixen a donar més credibilitat a tots aquests fets i sentiments subjectius: el departament de ciències animals de la Universitat de Hawaii assenyala que el 30 % dels amos senten dolor durant almenys sis mesos o més i que per al 12 % suposa un succés molt traumàtic, especialment per aquells que s’han vist obligats a sacrificar a la seva mascota.

Tanmateix, tingueu en compte que cada dol és diferent, i que cada persona ho viu a la seva manera. La psicologia és una ciència, però no una ciència exacta i, les persones i els sentiments, no som matemàtiques.

Mertxe Fernández és psicòloga clínica

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

No hi ha articles per mostrar