Publicitat

L’edifici CIC a la Via Augusta, al servei de la cultura catalana

La Institució Cultural del CICF, avui dia CIC, va ser la primera escola de formació del professorat en català i lloc de trobada de la Nova Cançó

Publicitat

Arquitectura

Jaume de Oleza

L’edifici CIC és un immoble de caràcter escolar construït l’any 1962 pels arquitectes Guillem Giráldez i Xavier Subías, i reformat pels mateixos arquitectes l’any 1969. Està ubicat al número 205 de la Via Augusta. Fou promogut per la Institució Cultural del CICF (Centre d’Influència Catòlic Femení), que va ser fundada a Sant Gervasi l’any 1952 per la pedagoga Maria Rosa Farré i Escofet i va tenir com a director pedagògic Joan Triadú.

Publicitat

La institució cultural, avui dia CIC, es va crear com una entitat al servei de la cultura catalana, amb el propòsit d’introduir la dona als corrents culturals d’aquells anys del franquisme. Va contribuir, amb altres institucions, a formar part d’un ampli moviment de resistència cultural d’aquell moment. Va ser la primera escola de formació del professorat en català i el lloc de trobada on es van fer els primers concerts del que més tard vindria a anomenar-se la Nova Cançó.

Publicitat

Arquitectònicament, l’edifici destaca a la façana de la Via Augusta, per l’estructura en forma de V invertida. Una estratègia estructural que permet ubicar a la planta semisoterrada una sala de conferències per a unes 260 persones, sense pilars intermedis. Una estructura de formigó armat que va estrenyent-se, en la mesura que es va elevant als pisos superiors, per això la forma de V invertida. Un concepte que condiciona la proposta estructural de l’edifici, alhora que determina la singularitat de la composició de la façana.

Dibuix de l’edifici CIC © Jaume de Oleza

L’escala metàl·lica, acoblada a la façana lateral, defineix un caràcter industrial d’estil molt proper al brutalisme. Aquest estil arquitectònic va sorgir durant la dècada de 1950 al Regne Unit. L’estètica de l’edificació es compon gràcies a les franges horitzontals de les obertures disposades amb lamel·les per al control lumínic, així com dels ampits revestits en ceràmica de color blanc.

Consta de planta baixa, soterrani, semisoterrani i sis plantes d’altura. A la primera planta disposa de secretària, administració, biblioteca i sala de professors, mentre que a la resta de plantes s’ubiquen les aules per a l’ensenyament. Giráldez i Subías, van ser uns arquitectes destacats a l’arquitectura contemporània de la ciutat, molt sensibles amb els criteris estètics del moviment modern. La seva obra més coneguda fou la facultat de Dret. Una obra que va obtenir el premi FAD d’arquitectura i interiorisme l’any 1958.

Jaume de Oleza és arquitecte

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

No hi ha articles per mostrar