Dimarts 19, març 2024
14.1 C
Sant Gervasi
14 C
Sarrià
Publicitat

L’emblemàtica Casa Jover és ara un edifici de pisos de luxe

Van caient els vestigis de la nostra identitat col·lectiva i el paisatge es va transformant en un horitzó urbà anodí, sense personalitat i sense una història que ens permeti reconèixer quines són les nostres arrels

Carme Rocamora
Carme Rocamora
El primer dia de classe a la UAB em van preguntar perquè volia ser periodista. Suposo que per aquell ideal d’intentar donar veu a aquells que els hi han tret, o bé perquè són ignorats, o bé perquè no se’ls sent prou. He tingut la sort de practicar-ho, amb més o menys destresa, aprenent a mitjans com La Vanguardia, Europa Press o ElNacional.cat. Actualment, treballo com a redactora de política a Nació. I continuo aprenent dia a dia a El Jardí, el diari que m’ha mostrat que cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada.

Publicat el 26.10.2021 22:20

Societat

Carme Rocamora

Una altra notícia terrible per al patrimoni que ens veiem obligats a publicar. Si l’agost de l’any passat lamentàvem com l’últim edifici històric de la plaça d’Adrià, la Casa Jover, anava a terra, avui la notícia és que en el seu lloc ja s’ha aixecat un edifici que acollirà habitatges de luxe.

Publicitat

La desaparició d’edificis històrics al districte de Sarrià-Sant Gervasi que queden substituïts per promocions de luxe és una temàtica de cada dia, alimentada en gran part per la falta de protecció del patrimoni per part de les administracions. En aquesta ocasió ho ha fet visible a Twitter el portaveu de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí, que ha lamentat “una altra pèrdua patrimonial irreversible”.

Publicitat

Precedents en són l’antiga escola de dansa Varium -abans el cinema Breton- que ara és també una promoció de pisos de luxe. O l’antiga cooperativa Flor de Maig, que ha anat a terra aquest estiu i acollirà la seu d’una multinacional estatunidenca.

La Casa Jover era un palauet construït l’any 1920 per la família Jover, comercians i banquers barcelonins que van decidir traslladar allà la seva residència familiar. Era l’únic edifici que restava dempeus que permetia fer-se una idea del que havia estat la plaça d’Adrià durant la primera meitat del segle XX.

Quan es va conéixer la possible operació immobiliària promocionada pels mateixos hereus del lloc, la família Jover, el veïnat va engegar una recollida de signatures alertant que el nou edifici que es volia construir augmentaria encara més la densitat d’una plaça relativament petita que ja té edificis molt alts al seu voltant. Però els reclams no van ser acceptats.

Així doncs, els pisos de luxe es carreguen una vegada més la història de la ciutat, en un moviment que no cessa. En actiu tenim ara la lluita de la plataforma Defensem Can Raventós, que vol evitar que a un dels últims nuclis verds de la vila de Sarrià hi vagi una promoció. O l’eterna oblidada, la Casa Tosquella, que cau a trossos i malgrat l’Ajuntament assegura que la preservarà, els dies passen i en cada hora creix el perill que ja no ens quedi Barcelona.

Enderroc de la Flor de Maig © Eduard Llorens

Una vegada més ens sentim impotents veient com, un darrere l’altre, van caient aquests vestigis de la nostra identitat col·lectiva i com el paisatge es va transformant en un horitzó urbà anodí, sense personalitat, sense una història que ens permeti reconèixer quines són les nostres arrels.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.