Diumenge 21, juliol 2024
25.2 C
Sant Gervasi
25.1 C
Sarrià
Publicitat

L’enganyifa dels combustibles sintètics

L'Assamblea 15M del districte argumenta que són una falsa solució que no ataca les causes de fons de la contaminació

Publicat el 17.5.2023 17:26

Opinió

Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny (Assemblea 15M de Sarrià-Sant Gervasi)

La Unió Europea va aprovar, a finals de març, la prohibició de matricular cotxes i furgonetes de combustió interna a partir del 2035 per lluitar contra el canvi climàtic. La norma permet, però, que es puguin matricular cotxes i furgonetes propulsats amb combustibles sintètics. La justificació d’aquesta exempció és que aquests combustibles tenen una emissió neutra de CO₂ i no contribueixen al canvi climàtic.

Publicitat

Els combustibles sintètics s’obtenen a partir del CO₂ atmosfèric i d’hidrogen. Quan es crema el combustible sintètic emet, evidentment, CO₂, però com que s’ha sintetitzat a partir del CO₂ atmosfèric, el balanç global és nul, sempre que l’hidrogen usat en la seva síntesi s’hagi aconseguit per electròlisi de l’aigua amb energia eòlica o fotovoltaica. Sembla una bona alternativa. On és el problema, doncs? Vegem-ho.

Publicitat

La contaminació és un dels greus problemes de les ciutats, i en particular de Barcelona. És la causa de què moltes persones morin i d’altres emmalalteixen. Segons un estudi de Transport & Environment, els valors de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) generades pels combustibles sintètics són iguals als de les emissions dels combustibles convencionals. Tampoc s’hi aprecia diferència en l’emissió de compostos orgànics en la conducció real. Però les emissions de monòxid de carboni (CO) dels combustibles sintètics són molt majors que les dels fòssils. Amb les partícules petites sí que s’ha detectat una millora, però contràriament, les emissions d’amoníac es dupliquen. Així, no sembla que l’ús de combustibles sintètics ajudi a millorar la qualitat de l’aire de les ciutats.

La síntesi del CO₂ i l’hidrogen per obtenir els combustibles sintètics s’ha de fer a temperatures i pressions molt altes, amb un consum molt gran d’energia. I també la producció d’hidrogen demana una gran quantitat d’energia. A més, el resultat de la síntesi és una barreja d’hidrocarburs que després s’han de separar en una refineria, tal com es fa amb el petroli. En un moment en què tenim -en el futur encara en tindrem més- problemes greus de subministrament d’energia, la producció de combustibles sintètics (gran consumidora d’energia) no és una alternativa recomanable, ja que agreujaria encara més el problema de l’escassetat de recursos energètics. D’altra banda, si la font d’energia per dur a terme el procés de síntesi és d’origen fòssil (carbó, petroli o gas), les emissions de CO₂ seran importants.

Si l’hidrogen s’obté a partir de l’electròlisi de l’aigua amb energia renovable, aquesta part del procés no emet CO₂. Però tal com està dissenyat el teixit industrial, altament depenent dels combustibles fòssils, es fa difícil imaginar que la síntesi del CO₂ i l’hidrogen es pogués fer amb un procés que no emetés CO₂.

Actualment, el 95 % de l’hidrogen que es produeix al món prové de gas. No costa gaire intuir l’enorme esforç econòmic i energètic que representaria construir totes les infraestructures industrials per produir l’hidrogen verd necessari per fabricar els combustibles sintètics (alguns estudis indiquen que s’hauria de doblar la producció renovable actual perquè tot l’hidrogen produït sigui verd). Sabem les dificultats que ens hem trobat els darrers anys per intentar transformar la producció d’electricitat basada en combustibles fòssils a energia renovable. Si hi afegim una demanda extra per produir hidrogen verd per fabricar els combustibles sintètics, les possibilitats de reeixir són escasses.

Un altre problema, gens negligible, és que ara com ara no existeix una tecnologia comercial per capturar el CO₂ atmosfèric. Així, l’aposta pels combustibles sintètics corre el risc, molt real, de què no es disposi de la tecnologia per poder-los sintetitzar.

La síntesi dels combustibles sintètics és molt ineficient energèticament. Estalviaríem una gran quantitat d’energia si la utilitzéssim directament per generar electricitat per fer funcionar vehicles elèctrics, en lloc de destinar-la a l’obtenció de combustibles sintètics. Recordem que cada transformació d’energia comporta ineludiblement pèrdues. S’ha calculat que moure un vehicle propulsat amb combustibles sintètics demana cinc vegades més energia elèctrica que moure un vehicle elèctric.

Així doncs, podem concloure que els combustibles sintètics no aporten una solució real ni a la contaminació de les ciutats, ni a les emissions de CO₂ associades al transport. Encara més, probablement agreujarien els problemes de subministrament energètic i dificultarien la substitució de fonts fòssils per renovables, ja que demanarien recursos energètics extra per poder sintetitzar-los.

Hem d’afrontar seriosament els problemes del subministrament energètic, de les emissions de CO₂ i de la contaminació i no esperar que falses solucions els resolguin. Una part de l’energia d’origen fòssil que gastem actualment la podrem substituir amb energies renovables. Està clar que no podem augmentar la despesa energètica indefinidament, com hem fet els darrers anys. Les energies renovables tenen límits, per tant, cal començar a reduir la despesa energètica. Pel que fa a la contaminació de l’aire, ja fa temps que els especialistes ens ho diuen ben clar: cal fer a peu o en bicicleta els desplaçaments de distàncies curtes i mitjanes i usar vehicles de transport col·lectiu elèctrics en les distàncies llargues.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.