Notícies de Sant Gervasi
Juanjo Compairé
“La nostra situació és dramàtica”, afirma la senyora Amezquita, d’una de les famílies més involucrades en el treball de “Caliu”. L’entitat, dedicada al treball amb persones amb discapacitat, està en perill de ser desnonada pel propietari. Així es pot llegir a les pancartes que omplen les parets: “28 anys lluitant per una societat justa i inclusiva” o “Som barri. Tenim dret a un local”.
Pàdua, 30
Efectivament, l’entitat va ser fundada l’any 1991 i va anar creixent. Des de sempre, el seu objectiu ha estat “possibilitar i acompanyar les persones amb discapacitat perquè es puguin incloure en l’oferta sociocultural de la comunitat”. L’oferta inclou tant activitats esportives, de lleure i formatives com culturals; fins i tot sortides, excursions i viatges. També planegen actes de sensibilització per a la ciutadania.
L’any 2003 es va traslladar al local actual, a Pàdua, 30. Tenien un lloguer per a 5 anys (1250 € al mes, més impostos), prorrogables a 5 anys més. Al llarg d’aquests darrers 5 anys, han fet inversions per condicionar el local (inversions per valor de 20.000 €!): l’havien de fer accessible, crear espais per activitats simultànies, etc. Però tenir aquest local també els va permetre arrelar-se molt al barri (del Putxet, però també als barris de la vora) fins arribar a les xifres actuals: atenen unes 150 persones (amb les seves famílies) i compten amb un equip de 45 professionals.
La situació actual
El propietari, sense respectar l’acord que preveia la prolongació del lloguer 5 anys més, vol vendre el local a un grup inversor. “Caliu” té, doncs, a sobre l’espasa de Damocles: el lloguer des del mes de desembre passat es renova mes a mes, fins que es trobi un comprador. A partir de llavors, tenen 2 mesos per marxar.
L’acte
Per al dimecres 9 de gener decideixen convocar un acte públic que resulta ser multitudinari. Hi ha TV3 i algun altre mitjà, a banda d’El Jardí. Hi són les persones usuàries, els seus familiars i molta gent que els dona suport. Mentrestant, entre la gent assistent, estan gravant un vídeo amb el lema “Som barri. Som Ateneu divers. L’Ateneu divers no es toca”.
En Rubèn Sànchez, coordinador de l’espai, explica la situació. Diu que estan en negociacions a dues bandes: d’una banda amb el propietari (tot i que es temen que, en tot cas, els demani una apujada de lloguer impossible). D’altra banda, amb el districte (per al dilluns 14 tenen concertada una entrevista).
És clar: no és fàcil trobar un local que s’adigui a les necessitats del treball: un mínim de 250 m2i accessible a persones amb mobilitat reduïda.
La visió de les famílies
Comelles, una de les famílies també més implicades, ho explica clarament: “Els nostres fills han guanyat molt, sobretot en independència. Ara poden fer coses sols”. Amezquita rebla l’afirmació: “Aquí, entre tots s’ajuden. Tothom té alguna dificultat, però entre tots fan un. Això els dona molta confiança els uns amb els altres”. El senyor Serrat diu que s’arriben a fer relacions de parella.
Dels professionals, afirmen que són “fantàstics” i que “tenen una sensibilitat especial”. “La tasca que fem aquí és primordial per la cultura, una cultura diversa, una cultura oberta, perquè no es tanquen a res. Aquests nanos arriben a tenir un nivell de cultura que molta gent de fora, dins la normalitat, no tenen. I això és fonamental, perquè la cultura fa créixer les persones”. Els familiars estan, doncs, molt amoïnats, però pensen que guanyaran: “Siguem optimistes”.
