El Faristol
Eduard Sant i Chalois
El passat 18 d’abril, la sala Luz de Gas, en el seu format de petit teatre, es va vestir de gala (entrades pràcticament esgotades) per acollir, en primícia, l’estrena d’una nova proposta musical, ‘Les cançons de Serrat sense Serrat’. Sota aquest títol una mica enigmàtic però a la vegada revelador, Ricard Miralles i Josep Mas “Kitflus”, dos grans reputats mestres de la música al nostre país, elaboren un viatge particular per la figura i la música de Joan Manuel Serrat.
Aquests dos artistes són bons coneixedors de l’obra de Serrat perquè més enllà de l’amistat que els uneix, li han produït forces treballs discogràfics i a la vegada són fidels acompanyants en les nombroses gires que ha realitzat Serrat aquests últimes dècades.
Tal com va remarcar el presentador de l’acte, el periodista i a l’hora també persona pròxima a Serrat, David Escamilla, va ser precisament en una prova de so d’un d’aquests concerts del Noi del Poble Sec on es va gestar aquest espectacle.
Miralles i Kitflus estaven tots dos sols sobre l’escenari provant els seus instruments. Aleshores, influïts per la seva formació jazzística, van començar a fer improvisacions a partir de la melodia de “Mediterráneo” deixant impressionats al personal present en aquell moment a la sala: tècnics de so i llums, resta de músics i sobretot al mateix Joan Manuel Serrat. Aquest últim els va animar a mostrar aquest virtuosisme i sensibilitat en forma d’espectacle amb ells com a principals actors.
Durant pràcticament uns 70 minuts i sota una gran expectació per part del públic assistent, els dos pianos de cua col·locats cara a cara sobre l’escenari i les quatre mans perfectament compenetrades dels protagonistes, cadascú amb el seu particular estil (Miralles més clàssic i portant el tempo principal i Kitflus fent més virtuosismes), van anar reinterpretant les melodies originals però a l’hora mantenint l’esperit serratià. Grans clàssics de totes les èpoques com per exemple “Cançó de Matinada” (tema escollit com a obertura), “Hoy Puede Ser un Gran Dia”, “Pare”, “Me’n Vaig a Peu”, “Pueblo Blanco”, “Temps Era Temps” i inevitablement “Cantares”, “Paraules d’Amor” i “Mediterráneo” es van anar barrejant captant l’atenció del públic present que els anava degustant saborosament i a la vegada cantant interiorment les seves lletres.
En definitiva, una proposta agradable i curiosa que pot satisfer tant als fidels seguidors de Serrat així com els més jazzístics. Pròximament, Miralles i Kitflus tenen previst publicar aquesta proposta en format CD i DVD. Gran notícia!
La fotografia destacada és de Lluís Oncins
