Articles d’Autor
Jaume de Oleza
Al passeig Manuel Girona número 75, trobem un conjunt d’edificis de maó vist projectats per l’arquitecte José Antonio Coderch (1913-1984). Diverses construccions de set plantes que estan separades entre si per jardins, i que a primera vista criden l’atenció per la descomposició volumètrica de les façanes reculades. Són uns edificis construïts entre 1968 i 1973 que ocupen les antigues cotxeres dels tramvies de Sarrià: d’aquí ve el seu nom. Es tracta d’un conjunt arquitectònic que defineix un concepte abstracte de llums i ombres provocat per la complexitat de les seves façanes. Aquesta idea està molt lligada a la tradició mediterrània, de la qual Coderch era molt afí. Aquesta estructura d’edificis tan fragmentada li va permetre dissenyar diverses tipologies d’habitatge: des de les que tenen un dormitori fins a les de quatre o cinc dormitoris. I no obstant, això no s’aprecia des de l’exterior. Les jardineres en cadascuna de les obertures treuen al conjunt una certa duresa formal, i al mateix temps contribueixen en bona mesura a provocar les reculades de les façanes. Coderch era un arquitecte molt arrelat a l’arquitectura popular i a la tradició, que dotava a les seves obres d’aquest caràcter humanista que sempre va defensar. Els edificis estan envoltats de zones verdes, i les voreres, exclusivament per als vianants, discorren entre les edificacions. Una estratègia que permet envoltar els baixos de zones enjardinades que els protegeixen i els donen privacitat.
Coderch va ser un arquitecte especial i molt lligat a la modernitat, que va conjugar la tradició mediterrània a l’avantguarda arquitectònica. Va pertànyer al Grup R d’arquitectes, un grup format en els anys 1950 com a oposició a l’arquitectura academicista de la postguerra. Va ser arquitecte municipal de Sitges, i les seves obres estan recollides en els llibres de l’arquitectura catalana. Són destacables la Casa Ugalde a Caldetes i els habitatges socials a la Barceloneta, entre d’altres. I les cotxeres, que conformen un complex arquitectònic que, malgrat la seva grandiositat, d’uns 15.000m2 de construcció, representa una arquitectura de qualitat amb un cert component de complexitat per als nostres ulls.
Jaume de Oleza és arquitecte