Notícies de Sarrià
Jordi Bigues
Fa un segle, a la tardor de l’any 1918, una fusteria de Sarrià va començar a produir les joguines de fusta dissenyades per l’artista Joaquim Torres-García (1874-1949) que vivia aleshores al carrer Fernando número 4, l’actual carrer de Magdalena Sofia.
Torres-García no tan sols era client de l’acreditada fusteria de Francesc Rambla sinó que es va associar a ell creant una societat mercantil per fer joguines de fusta. La fusteria estava situada al carrer Hort de la Vila número 29, una de les dues casetes en perill permanent d’enderroc. Mentre Torres s’ocupava del disseny, el seu soci de Sarrià s’ocupava de la producció. La comercialització corria a compte de la societat Esfera S.A. situada al carrer Universitat número 11 de Barcelona. Al local de Barcelona hi havia una exposició permanent de les joguines. Per Nadal del 1918 les joguines van ser exposades a les Galeries Dalmau de Barcelona.
Tal com es pot veure al catàleg de Manufacturas de Juguetes, les joguines consisteixen en vehicles desmuntables, carros, cavall balancí, cases, ponts, estacions de ferrocarril, vagons i locomotores, tramvies i transatlàntics i dos animals de fusta retallada; un ànec i un gos de 14 x 10 cm. Posteriorment tant els animals com les figures humanes tindran més protagonisme. Aquestes joguines tenien un esperit modern i l’objectiu era despertar la imaginació dels infants amb joguines “belles, pràctiques i lògicament puerils”. La producció d’aquestes joguines continuarà a l’inici dels anys vint seguint els passos del seu autor a París i Nova York.
Joaquim Torres-García, de pare català, havia nascut a Uruguai. La família va retornar a Catalunya l’any 1891 quan Joaquim tenia 17 anys. Va viure a diferents indrets del país i Barcelona residint a Sarrià de l’any 1900 al 1920. Ja era un artista conegut i polèmic. Havia pintat a Sarrià les voltes del presbiteri de l’església de la Divina Pastora (recinte conventual i escola al passeig de la Bonanova que l’any 1936 va ser cremat i saquejat) però les seves pintures havien estat ja censurades i ocultades. El mateix va passar amb els murals que va pintar al Palau de la Generalitat. A Sarrià havia fundat una escola de decoració el 1913 que havia tancat en deixar de rebre suport de la Mancomunitat de Catalunya.
L’any 1997 una exposició monogràfica de les Aladdin Toys de Torres-García a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) va rescatar de l’oblit aquestes petites escultures manufacturades i pintades en llampants colors. L’exposició es va poder veure a Barcelona i queda el magnífic catàleg que inclou la reproducció facsímil del catàleg de 1918, les fotos de les joguines exposades i uns articles força rellevants. El rescat del catàleg va coincidir amb els primers intents d’enderroc de l’antiga fusteria i la casa del costat, arquitectura popular del segle xix. Han passat trenta anys i l’advocació del nom de Joaquim Torres-García ha estat rellevant per aturar les excavadores. Ha estat com el Sant Jordi de les casetes de l’Hort de la Vila.
